Documents

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

Una ona recorre el món; és la pandèmia de la llibertat. La desitgen els restauradors per a allargar els horaris nocturns, l’ofereix la Presidenta de la Comunitat de Madrid per a salvar els madrilenys de les urpes comunistes, les exigeix l’arquebisbe de València per a aconseguir la llibertat d’elecció de centres. Per la llibertat, a Madrid s’han guanyat eleccions encara que siga a costa de triplicar els contagis i les morts. Per la llibertat es tria fumar encara que produïsca un càncer de pulmó, per la llibertat se celebren “botellons” a risc d’allargar els contagis, per la llibertat es venen armes que produeixen matances col·lectives. Preguntat un jove en plena orgia el perquè del seu comportament, va contestar  “pertenezco al imperio de Ayuso”. Ni el dret a la salut, ni la convivència social, ni la seguretat ciutadana han pogut contenir el contagi llibertari. El combat per la llibertat individual guanya adeptes i ha desplaçat a un lloc secundari la lluita per la pau, per la justícia, per la terra o pels pobres. Una llibertat sense límits i controls és “lliberticida”.  Una llibertat separada de les altres capacitats, és perillosa. La llibertat de l’individu propietari és suïcida. Continuar llegint “PANDÈMIA LLIBERTÀRIA”

La Congregació vaticana que té encomanada la designació de bisbes no troba els homes adequats per cobrir les moltes seus vacants a Espanya, o aquelles en què el bisbe titular ha presentat la renúncia per haver complit 75 anys.

Cap preguntar-se si el seu criteri de selecció és el correcte per als temps que corren. Continuar llegint “LA DESIGNACIÓ DE BISBES (2)”

Sembla que a hores d’ara hi ha nou diòcesis espanyoles sense bisbe titular: Ciudad Rodrigo, Jerez, Mondoñedo-Ferrol, Bilbao, Ibiza, Coria-Cáceres, Calahorra y La Calzada-Logroño, Teruel y Albarracín, i l’arquebisbat Castrense. Continuar llegint “LA DESIGNACIÓ DE BISBES (I)”

La confirmació de la irreligió a Espanya apareix en una completa radiografia sobre el tema de la religió i els joves en la Encuesta jóvenes españoles promoguda per la Fundación SM i dirigida per Juan González-Anleo. Espanya es troba immersa en una quarta ona de secularització, coincidint amb la pandèmia, que relega a joves practicants d’alguna religió a una minoria. L’últim informe de l’any 2020 conclou que per al 50% dels joves espanyols la religió no té gens d’importància, i per als qui era el més important, ha passat del 8,3% al 5,9%. Continuar llegint “LA SECULARITZACIÓ, ELS JOVES MARQUEN NOUS CAMINS”

El conspiracionisme sempre ha estat ahí. Els templers, els jesuïtes, el “contubernio judeo-masónico”, el lobby gai, etc., són exemples de l’existència en diferents époques d’aquestes creences infundades que sempre resulten útils al poder establert per a consolidar-se com a tal. En el moment actual el fenomen reviu alimentat pels mitjans de difusió massiva, especialment les xarxes socials. Continuar llegint “CRISTIANISME CONSERVADOR I CONSPIRACIONISME”

El missatge de Nadal de l’arquebisbe de València incloïa un propòsit sorprenent, per inesperat: la venda “d’una part significativa” dels béns de la Diòcesi per ajudar a les necessitats més urgents dels pobres en aquest temps de pandèmia. Les expectatives suscitades van ser aigualides poc després quan sabérem que ell es referia a la creació d’una fundació que estarà “oberta a rebre donacions de persones i institucions de l’Església i donacions d’altres persones i institucions civils o socials”. Concretament, els béns de què la diòcesi es despendrà per iniciar la fundació són “uns quaranta quadres de l’Arquebisbat, alguns d’autors valencians” als quals s’agregaran escultures i altres béns immobles de què es despullarà la diòcesi per ajudar la gent pobra. Continuar llegint “ELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA”