COLP MORTAL A LA SINODALITAT

Colp mortal a la sinodalitat

Quan l’Església local i universal es col·locava en “manera sinodal”, en sintonia amb l’era democràtica i participativa, va arribar el nomenament del nou bisbe d’Alacant-Oriola. La convocatòria sinodal que pretenia “florir les esperances de la gent, estimular la confiança, embenar les ferides, teixir relacions noves i més profundes, aprendre els uns dels altres i construir ponts” (DP 32) s’ha vist frustrada per l’anacronisme d’un sistema d’elecció, pel clericalisme que perpetua el pitjor rostre de l’Església i per l’habitual despotisme eclesiàstic: tot pel poble de Déu, però sense el poble.
No floreixen les esperances allí on no s’ha escoltat el poble de Déu, en una decisió que competeix a tots. Tampoc estimula la confiança ja que, aquest sistema d’elecció incapacita per a dirigir pastoralment l’Església hui. Tampoc embena les ferides causades al País Valencià pels successius nomenaments episcopals que no han respost a les expectatives d’uns feligresos madurs i col·laboratius. Poc aprén qui, segons les seues pròpies declaracions, ve per “obediència deguda al superior”. Ni crea ponts qui ve amb tota la càrrega ideològica contra el feminisme, l’homosexualitat, el nacionalisme i tot allò que fa gust d’humanisme cristià. Cóm nomenen bisbe d´Alacant-Oriola a Munilla, que ha mantés un seriós enfrontament amb la seua Diòcesi, amb el rebuig del 80% del seu clergat? Continuar llegint “COLP MORTAL A LA SINODALITAT”

ARA ÉS EL MOMENT!

                 Per primera vegada en la història de l’Església, la responsabilitat de la seua tasca, de la seua presència i de la seua organització s’ha posat en mans de tots. Se’ns fa corresponsables d’aquesta fràgil criatura; no sabem si bastarà amb meres vacunes o simples vitamines o per contra necessitarà d’una bolcada radical perquè la tradició de Jesús siga contemporània, i arribe en odres nous. No sabem el resultat de la convocatòria però sabem que “l’escolta és el mètode, el discerniment és l’objectiu, la participació és el camí” . I també sabem d’on i de qui vénen els bloquejos, les resistències i els rebutjos. Continuar llegint “ARA ÉS EL MOMENT!”

MANIFIESTO DEL VII ENCUENTRO ESTATAL DE REDES CRISTIANAS

MANIFIESTO DEL VII ENCUENTRO ESTATAL DE REDES CRISTIANAS

Madrid 24 de octubre de 2021

Durante los días 23 y 24 de octubre hemos celebrado telemáticamente el VII Encuentro estatal de Redes Cristianas, en el que hemos reflexionado sobre nuestro compromiso social en esta situación de post-pandemia y también sobre la reforma de la iglesia.  En ambos casos, para contribuir a un cambio real que mejore la calidad de vida de las personas y colectivos más afectados por la crisis sanitaria y socioeconómica producida y sitúe a la comunidad de creyentes en el nivel más idóneo para implicarse en la transformación social y en la construcción de un nuevo modelo económico que respete la naturaleza y ponga la vida en el centro para corregir la deriva del sistema capitalista; un modelo que genera desigualdad y pobreza y que destruye el planeta, imponiendo un futuro inhumano y catastrófico.

En tal sentido, manifestamos: Continuar llegint “MANIFIESTO DEL VII ENCUENTRO ESTATAL DE REDES CRISTIANAS”

S´APAGÀ LA MISSA EN VALENCIÀ

S´APAGÀ LA MISSA EN VALENCIÀ

S´ha produït l´apagament. À Punt Televisió ha decidit suprimir la retransmissió de la Missa en valencià de cada diumenge. Els motius esgrimits sonen a excusa: Com l´aforament ja és del 100%, ara, qui vulga anar a missa, pot acudir al temple.

Pareix una broma. ¿Aquesta argumentació s´emplea sols per a la retransmissió de la missa o per a tots els aforaments d´actes culturals, esportius i recreatius? Perquè es pot anar al trinquet, a l´estadi, al cinema, al teatre, als concerts. Amb eixa argumentació, què queda per a la televisió? Continuar llegint “S´APAGÀ LA MISSA EN VALENCIÀ”

LAS CCP PIDEN PERDÓN

LAS CCP, COMO EL PAPA FRANCISCO, TAMBIÉN PIDEN PERDÓN.

La crítica al Papa Francisco por parte de la señora Díaz Ayuso, por la petición de perdón “por los pecados (errores) que la Iglesia pudo cometer en la conquista y colonización de América”, nos causa vergüenza ajena e indignación, así como su declaración del “indigenismo como nuevo comunismo”. ¿Y la declaración del sr. Aznar de no pedir perdón por nada?. ¿Ya se ha olvidado de la guerra de Irak? ¿Tanto orgullo es cristiano? Continuar llegint “LAS CCP PIDEN PERDÓN”

RECONCILIACIÓ

Quan el Papa fou preguntat en la cadena COPE per l´actitud que hem d´adoptar davant les fraccions, fractures i ruptures causades pel soberanisme català, Francesc respon inequívocament: “entrar en un procés de diàleg i de reconciliació”. El fet d´invocar el diàleg i la reconciliació per abordar la qüestió catalana, ha deslligat la ira dels qui es creuen propietaris de la Pàtria i d´aquells eclesiàstics que pensen que la unitat de la Pàtria és un bé moral essencial i no una situació històricopolitica diferent en època de democràcia que en dictadura per damunt de diàlegs i reconciliacions. Continuar llegint “RECONCILIACIÓ”

LAS COMUNIDADES CRISTIANAS POPULARES POR LA IGUALDAD Y CONTRA LA DESIGUALDAD

LAS COMUNIDASDES CRISTIANAS POPULARES POR LA IGUALDAD Y CONTRA LA DESIGUALDAD.

Ya sabemos que el capitalismo lleva en su ADN la desigualdad y la injusticia, porque se basa en acaparar riqueza (unas pocas personas) a costa del empobrecimiento de otras muchas. Los paraísos de los países ricos se han construido sobre los infiernos de los países pobres.

Pero el actual neoliberalismo globalizado, financiero y especulativo, ha llevado la desigualdad a extremos insoportables: el 1% más rico acapara el 99% de la riqueza mundial: oligopolios de las grandes corporaciones aumentan exponencialmente sus beneficios y dejan en la cuneta a millones de ser humanos condenados a una vida y una muerte inhumanas.

La crisis de la actual pandemia del COVID19 ha agravado aún más esa desigualdad: algunos millonarios se han hecho más ricos, y especialmente las grandes corporaciones farmacéuticas y los fondos de inversión que están detrás, se han beneficiado descaradamente con miles de millones… a costa de la salud de la población y con la complicidad de los países ricos (Europa y USA especialmente) con el tema de las vacunas, acaparando el 75% y sobre todo no permitiendo la liberación de las patentes que haría posible que las vacunas llegasen a todo el mundo.

Las Comunidades Cristianas Populares del Estado español (CCP) denunciamos este sistema injusto que prioriza la economía sobre la vida y las personas. “Un sistema que mata” como dice el Papa Francisco. Un sistema incompatible con la VIDA (un “necro-poder”), incompatible también con el cuidado del Planeta como Casa Común., y con los Derechos Humanos de toda la humanidad, en primer lugar el derecho a la vida, pero también a la salud, la tierra, a migrar…

EXIGIMOS LA LIBERACIÓN DE LAS PATENTES de las vacunas del COVID19, para que puedan ser fabricadas a precio de costo y distribuidas gratuitamente a toda la población mundial. O toda la población está a salvo o nadie estaremos a salvo. No solo por egoísmo sino por solidaridad y humanidad.

No nos olvidamos de las otras pandemias que azotan el mundo. Especialmente el hambre y la vida infrahumana de millones de personas. La violencia, especialmente en las guerras y los 72 conflictos armados

activos actualmente. La violencia contra las mujeres, las violaciones y feminicidios y la discriminación de género.

Ante tanta desigualdad e injusticia, clamamos por un mundo más justo, humano y solidario. El mensaje papal de HERMANDAD UNIVERSAL nos parece una exigencia ética más allá de connotaciones religiosas. Sólo soñando la utopía de otro mundo posible podemos transformar éste.

Y ya se están dando realidades pequeñas pero esperanzadoras de cuidado del Planeta, de cuidados de la Vida, de defensa de los Derechos Humanos… La igualdad se abre paso con el feminismo, con la solidaridad y el trabajo por un mundo más justo.

Coordinadora estatal de Comunidades Cristianas Populares.

12 Junio 2021.

INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA

INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA

La pandèmia de la qual encara estem eixint ha difós moltíssim els mitjans digitals de comunicació i trobada. Si el que ha ocorregut a tot el món en aquest últim any i mig haguera ocorregut vint anys arrere, quan Internet i els seus procediments estaven encara començant, haguera sigut tot molt diferent. A penes existien unes poques webs molt primitives, el correu electrònic era usat per molt pocs; no estava Google, ni Wikipedia ni tota l’oferta de serveis públics i privats que hui tenim per a tot. El telèfon mòbil estava a disposició també de poques persones, i només aprofitava per telefonar, no com ara eixes xicotetes meravelles intel·ligents (els smarts) que ens porten a la mà totes les possibilitats d’Internet. I només amb què haguera ocorregut fa només cinc anys, no estaven preparades plataformes com Zoom i moltes altres que ens han permés continuar treballant des de casa, mantindre l’ensenyament i la vida de moltes associacions a distància, i mantindre actius tants serveis públics i sanitaris. Continuar llegint “INTERNET COM A INSTRUMENT PER A LA COMUNICACIÓ HUMANA”

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

PANDÈMIA LLIBERTÀRIA

Una ona recorre el món; és la pandèmia de la llibertat. La desitgen els restauradors per a allargar els horaris nocturns, l’ofereix la Presidenta de la Comunitat de Madrid per a salvar els madrilenys de les urpes comunistes, les exigeix l’arquebisbe de València per a aconseguir la llibertat d’elecció de centres. Per la llibertat, a Madrid s’han guanyat eleccions encara que siga a costa de triplicar els contagis i les morts. Per la llibertat es tria fumar encara que produïsca un càncer de pulmó, per la llibertat se celebren “botellons” a risc d’allargar els contagis, per la llibertat es venen armes que produeixen matances col·lectives. Preguntat un jove en plena orgia el perquè del seu comportament, va contestar  “pertenezco al imperio de Ayuso”. Ni el dret a la salut, ni la convivència social, ni la seguretat ciutadana han pogut contenir el contagi llibertari. El combat per la llibertat individual guanya adeptes i ha desplaçat a un lloc secundari la lluita per la pau, per la justícia, per la terra o pels pobres. Una llibertat sense límits i controls és “lliberticida”.  Una llibertat separada de les altres capacitats, és perillosa. La llibertat de l’individu propietari és suïcida. Continuar llegint “PANDÈMIA LLIBERTÀRIA”

L´EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L´ENTRADA A LA NOVA REALITAT

L’EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L’ENTRADA A LA NOVA REALITAT.

 Signes i senyals d’esperança

I.- Propòsit

II.- Vacunació universal i salut integral

III.- La pandèmia no és només un problema sanitari

IV.- Enfortiment d´allò públic

V.- Església pròxima i solidària

VI.- En resum

I.- La pandèmia sanitària provocada per la Covid-19 ha aguditzat les desigualtats i ha colpejat amb major força les persones més vulnerables. Ha posat en evidència les greus mancances de la nostra societat, la desigualtat i la violència social sobre les quals descansa la nostra suposada “normalitat”. Ha mostrat les contradiccions i injustícies del nostre sistema, amb poca inversió en salut, investigació, educació, una sobreexplotació del planeta i la priorització del benefici econòmic. També s’ha evidenciat que les persones tenim una interdependència, de tal manera que podem qualificar el món de “llogaret global”. Continuar llegint “L´EIXIDA DE LA PANDÈMIA I L´ENTRADA A LA NOVA REALITAT”