Històries

APARTA DE MI AQUEST CALZE

 Bartolomé Sanz Albiñana és Catedràtic d’ES i  Doctor en Filologia Anglesa

Amb l’arribada del període democràtic, a l’Església valentina li va costar molt d’entendre, i encara li costa,  que valencià i català són una mateixa llengua. Diguem-ho d’una altra manera: en l’actualitat l’Església valentina es nega a reconéixer eixa realitat filològica. Però deixant a una banda l’assumpte  filològic,  el fons de la qüestió no és si valencià és català o no, sinó si l’Església valentina mostra voluntat de ser fidel a la llengua del país. Fins hui, li ha donat l’esquena  i ha preferit adoptar el castellà en un exemple evident d’autoodi. Continuar llegint “APARTA DE MI AQUEST CALZE”

Evocació de la cadira

  (Recordant don Jaime Marco Baidal i don José Mª Belarte Forment)

Per :Bartolomé Sanz Albiñana

De tant en tant m’acudeixen pensaments obsessius. Un és en quin lloc precís es deuen trobar dos quaderns de notes de la meua joventut. El primer conté els apunts d’Història de la Cultura que ens dictava el Dr. Jaume Marco Baidal (Benissa 1898-1978) el curs 1965-66 quan jo feia 3r de Batxiller o de llatí. En el segon quadern es  troben els apunts de Literatura Espanyola —el mester de juglaria, el mester de clerecia, la novel·la picaresca, etc.— del professor don José M. Chema Belarte al llarg del curs 1968-69. Continuar llegint “EVOCACIÓ DE LA CADIRA”

JOSE IGNACIO SPUCHE, TESTIMONI D’UN AMIC

Ens ha deixat  José Ignacio, membre del Grup Cristià del Dissabte, i ara cal recordar, perquè sols allò que es recorda, és viu;  ara et volem recordar, amic, “compañero del alma, compañero”.

Com diu el poeta, a nosaltres ens adormiren amb un conte, però ens despertaren amb un somni. Tú has viscut, com a protagonista eixe despertar amb eixe somni sense uniformes inflats, sense rets, ni  rites que no tenen sentit, ni trampes, i sobretot, sense por. Ens has mostrat que somniar és voler, voler i voler desvincular-se del capdell. He tingut la sort de compartir amb tú moltes batalles d’eixe somni en aquest caminar, acompanyat per la teua amistat. Continuar llegint “JOSÉ IGNACIO SPUCHE, TESTIMONI D´UN AMIC”

ENTREVISTA A CRISTÓBAL AGUILAR

catedrático de Filosofia en E.M.

 

 Paco Gramage. Vamos a hablar con Cristóbal Aguilar. Su trabajo se ha centrado en la didáctica de la Filosofía y en el estudio de la Antropología filosófica y el Humanismo. Autor de un libro recientemente publicado por la editorial Dialogo: “CRISTIANISMO Y ESCLAVITUD. Una historia de convivencia y complicidad”. Es un tema que despierta nuestro interés y nos hace reflexionar.  Vamos a comenzar la conversación. Continuar llegint “ENTREVISTA A CRISTÓBAL AGUILAR”

El passat 8 de desembre, el Papa ens sorprenia amb la seua Carta Apostòlica “Amb cor de pare”. L’esdeveniment i el personatge: els 150 anys del patronatge de Sant Josep, mereixen tota l’atenció de l’Església, cridà, com el sant, a creure, eixir de si mateix, i recórrer el CAMÍ que és Crist. El que la Paraula de la VERITAT anomena: Camí de santedat, Vía sacra. (Is.35,8) El que condueix a una nova VIDA que es reprodueix en un nou ésser, l’altre, que no és tan altre, sinó una prolongació nostra. Continuar llegint “AMB COR DE PARE”

Bon Nadal

 

Increible, inaudit: la Mare de Déu, descansa; el Jesuset, aprén a caminar amb el tacataca i…¡Sant Josep, cuinant! (llibre d´hores d´Enric VIII de França-s. XV)

Molt Bon Nadal.

 

HISTORIA DE UNA EXPERIENCIA EN LOS  BARRIOS PERIFÉRICOS DE SANTO DOMINGO – (República Dominicana)

         Desde la ancianidad, de vez en cuando contemplo mi vida como desde lo alto de una montaña donde se contemplan los valles, mesetas y otros montes en la lejanía.

De esta manera veo mi transcurrir en la vida, en los hechos, acontecimientos y pasos que he dado, intentando dar sentido a mi existir: Aspectos positivos, negativos y hasta neutros. Continuar llegint “HISTORIA DE UNA EXPERIENCIA EN LOS BARRIOS PERIFÉRICOS DE SANTO DOMINGO (república Dominicana)”

Ascensión Ruiz Navarro. Nacida en Malejan Provincia de Zaragoza en 1942. En 1961 emigró a Bilbao, donde conoció a las Petites Soeurs Dominicaines de Orleans, donde entró a formar parte en 1964. En 1967 vivió en Paris, hasta septiembre de este año donde fue a Bélgica de donde tuvo que salir por “no tener papeles” en febrero de 1970. De 1970 a 1988 trabajó en diferentes fábricas en Valencia. De 1988 a 2003 y de este año hasta el 2018, siempre residente en  El Salvador pero con presencias frecuentes en España , con residencia en Valencia. 

ASCEN, COMPROMISO DE TODA UNA VIDA.

 

1.- Por los años 70 llegabais a Valencia –Marítimo- una pequeña comunidad de dominicas, coincidiendo con la presencia de un equipo de curas obreros en el mismo Marítimo. Yo formaba parte del equipo y el recuerdo de aquella experiencia fue el de un gran testimonio profético que compartimos con vosotras.

Concretamente llegamos a los poblados marítimos en Noviembre de 1970, un grupo en Malvarrosa y el otro en el Grao, Ramiro de Maeztu. Casi todas veníamos de vivir, ya hubiese sido en Francia, Bélgica o Bilbao, en barrios obreros y marginales.

Entonces, llegamos a los poblados marítimos desde Torrent, donde vimos que vivir entre naranjos, aunque algunas desarrollaban actividades en Torrent, no era el entorno en el que queríamos vivir. Fue una decisión tomada en comunidad, después de horas de reflexión, acompañadas por José María Blasco, que ya vivía en el Marítimo y, como dices, un equipo de sacerdotes, que a través de los años se han ido sucediendo, pero siempre hemos mantenido relación y compartido fe, compromiso, utopías,…. Continuar llegint “ASCEN, COMPROMISO DE TODA UNA VIDA”

¿Por qué ha ardido el campo de refugiados de Moria?

Joaquín Sánchez és Consiliari de HOAC de Cartagena-Murcia. Aquest comunicat fou publicat en www.hoac.es el 11/09/2020

 

Mucha gente me pregunta qué ha pasado, por qué ha ardido el campo de refugiados de Moria, sabiendo que estamos yendo a este campo dos veces al año desde hace tiempo con la Asociación Amigos de Ritsona. Allí tenemos muchos amigos y amigas que llevamos en el alma, al igual que nosotros estamos en su corazón. El sufrimiento nos unió y ahora mismo estamos tristísimos por la situación, durmiendo al raso, sin comida ni agua, e indignados con esa clase política que los ha dejado abandonados y en condiciones deplorables.

Voy a responder a la pregunta del por qué ha ardido el campo de refugiados de Moria en un decálogo. Continuar llegint “¿POR QUÉ HA ARDIDO EL CAMPO DE REGUGIADOS DE MORIA?”

Una dona que ‘alça la veu’

Neus Forcano és llicenciada en filosofia i dona classes de llengua i literatura de batxillerat en una escola concertada de Barcelona. Va fer un màster d’història de les dones i ha estudiat ciències religioses a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Sempre interessada en la teologia, ha format part del Col·lectiu Dones en l’Església i ara és una de les impulsores de la plataforma de dones creients Alcem la Veu. Entre els temes que més ha estudiat i pels quals s’ha interessat hi ha les primeres comunitats cristianes i també recuperar i donar a conéixer les veus de les dones que han fet Església, moltes de les quals han estat silenciades. És membre de l’Associació Europea de Dones per a la Investigació Teològica i col·laboradora habitual de Cristianisme i Justícia, centre d’estudis que depén de la Companyia de Jesús.

“El cos de les dones també encarna Crist”

Mireia Rourera – barcelona

Les dones que ja fan assistència i serveis dins l’Església i fan de diaques, no poden tenir la denominació de diaques?

Nosaltres formem part de l’Església i el que reivindiquem és que aquesta no és uniforme i que volem tenir-hi veu

La plataforma de dones creients Alcem la Veu es va donar a conèixer pocs dies abans del 8 de març passat, el Dia de la Dona, amb una concentració davant de la catedral de Barcelona. Va ser una acció coordinada amb altres manifestacions semblants que es van fer a més de 20 ciutats del món aixoplugades totes sota el paraigua del moviment Voices of Faith, en què les dones que formen part de l’Església reivindiquen el seu paper, el seu dret a tenir veu i vot, i el seu feminisme. Una de les impulsores d’Alcem la Veu és Neus Forcano. Continuar llegint “EL COS DE LES DONES TAMBÉ ENCARNA CRIST”