LA REVOLUCIÓ DE L’ESGLÉSIA A ALEMANYA

Jesús Martínez Gordo

Per a alguns curialistas vaticans, els bisbes i catòlics alemanys -havent posat en marxa conjuntament un “Camí Sinodal vinculant”- estarien aprofitant-se de l’anomenat Informe MHG sobre la pederàstia eclesial i, alhora, trencant amb el model d’Església que -durant segles- ha sigut tradicional, així com arriscant la seua unitat amb les prop de 6.000 diòcesis disperses pel món. Per a uns altres, menys temorosos, és cert que en aquest “Camí Sinodal vinculant” s’estan debatent, votant i aprovant importants propostes que, de fet, suposen una redefinició del sacerdoci; de la presència de la dona a l’Església; del poder i del seu exercici en el si de la institució i també de la moral sexual. Però no perilla, de cap manera, la comunió d’aquesta Església, senzillament perquè tenen molt clar que hi ha resolucions que -si són aprovades- poden ser implementades en les respectives diòcesis o per la Conferència Episcopal del país sense comprometre, per a res, aquesta unitat. I, igualment, que hi ha unes altres que, referides, per exemple, al celibat opcional dels capellans, a l’homosexualitat o al sacerdoci de les dones han de ser debatudes i, si fora el cas, votades de nou en un altre fòrum en el qual es troben -almenys, representades- totes les diòcesis del món. Això explica que els bisbes alemanys s’hagen compromés a presentar i defensar en el pròxim Sínode Mundial, a celebrar a Roma, durant el mes d’octubre de 2023, aquestes o altres propostes, en el cas que siguen admeses pel “Camí Sinodal” que, previsiblement, es clausurarà el mes vinent de setembre a Frankfurt. Continuar llegint “LA REVOLUCIÓ DE L’ESGLÉSIA A ALEMANYA”

Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“Deixar de ser meta i tornar a ser camí”

Aquesta frase final d’un article (de recomanable lectura) de la teòloga Cristina Inogés-Sanz en la revista Iglesia Viva nº 289 resumeix, al meu parer, per què cal un canvi en l’Església i quin és el possible abast de l’amplíssima consulta que està precedint el Sínode la Sinodalitat d’octubre 2023. Continuar llegint ““DEIXAR DE SER META I TORNAR A SER CAMÍ””

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

LA CRUÏLLA D’EUROPA

Cada any, el 9 de maig, se celebra el Dia d’Europa. Es recorda així la Declaració que el 9 de maig de 1950 va realitzar Robert Schuman, aleshores Ministre francés d’Afers Exteriors, mitjançant la qual es va posar en marxa el projecte de la Unió Europea actual. Una Declaració que va tindre lloc just cinc anys després de finalitzada al Segona Guerra Mundial. La UE constitueix un projecte de pau, estabilitat, democràcia i solidaritat que, a espentes i rodolons, ha anat fent un difícil però positiu camí al llarg dels darrers 72 anys. Un projecte que ara es troba, tanmateix, en una cruïlla a vida o mort per la complexa crisi derivada de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Aquest és l’ambient de reflexió en què celebrem enguany el Dia d’Europa. Continuar llegint “LA CRUÏLLA D´EUROPA”

“Els cristians de València volem pregar en valencià”

 

Mireia Rourera entrevista a Javier Almela, membre del Grup, en el diari de Barcelona El Punt Avui, 7 de maig 2022

Javier Almela és un dels activistes del Grup Cristià del Dissabte, de València EPA.

 

El Grup Cristià del Dissabte demanem que la jerarquia es manifesti clarament en favor de l’ús del valencià en la litúrgia

Som catòlics fervents, però estem frustrats perquè creiem que les coses s’han de fer d’una altra manera

MIREIA ROURERA – BARCELONA

Fa més de qua­ranta anys, un grup de cape­llans obrers de València va fun­dar el Grup Cristià del Dis­sabte. S’iden­ti­fi­ca­ven amb l’ober­tura pro­po­sada per Joan XXIII en el Con­cili Vaticà II, l’opció pels pobres, la dimensió alli­be­ra­dora del cris­ti­a­nisme i una Església evangèlica. També van apos­tar clara­ment per defen­sar la llen­gua i la cul­tura valen­ci­a­nes. Quan l’enti­tat es va obrir a seglars, fa uns nou anys, Javier Almela i la seva esposa no van dub­tar a apun­tar-s’hi, i avui, des d’aquest movi­ment, bata­llen en molts fronts. La punta de llança és la llen­gua. Continuar llegint “ELS CRISTIANS DE VALÈNCIA VOLEM PREGAR EN VALENCIÀ”

Alfons Llorenç, periodista, fou Cap de Premsa del Consell del País Valencià i Cap del Gabinet del President del Consell del País Valencià

El procés autonòmic valencià, una esperança frustrada

Era el 25 d’abril de 1979. Havien passat, dia per dia, 272 anys de la desfeta d’Almansa. Aquella diada, secundant l’acord del Consell del País Valencià, els ajuntaments de Picanya (Horta) i Bellreguard (Safor) convocaren una sessió solemne amb un punt de transcendental importància: sol·licitar l’autonomia del País, d’acord amb el previst a la Constitució Espanyola. Així iniciaren el camí cap a l’autogovern. I començaren a comptar els sis mesos que marca el text constitucional. Secretament coordinat des de la Presidència de la Generalitat provisional, s’aconseguí que el 99 per cent dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99’9 per cent dels ciutadans, demanaren l’autonomia, quan “la via constitucional establerta a l’article 151” només exigia el 75 per cent. Acords, que, autentificats per tres notaris de València es presentaren el 25 d’octubre de 1979 al Congrés del Diputats, per tractar-se d’un procés que implicava la construcció de l’Estat. Només quedava convocar el referèndum per al 28 de febrer de 1980. Però, fruit d’un pacte entre el PSOE i UCD es bloquejà, amb violències i il·legalitats, l’accés del País València a una autonomia de primera. Una estratègia de colp d’estat, una aplicació primerenca d’un 155 anihilador.

Per Alfons Llorenç Continuar llegint “EL PROCÉS AUTONÒMIC VALENCIÀ, UNA ESPERANÇA FRUSTRADA”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sé primavera.

Cuando pases el invierno
confinado en tu dolor
despierta de tu letargo
y abre tus yemas al sol.
El milagro de la vida
renace en la primavera,
cada flor es la sonrisa
que te saluda y te espera.
Un derroche de hermosura,
flores de todo color,
la risueña margarita
y la rosa en su esplendor.
La fiesta de los sentidos
se celebra en cada flor,
promesa de vida plena,
sangre que hierve de amor.
Sé primavera, sé flor,
sé perfume de azahar,
sé la brisa que acaricia,
sé sonrisa, luz y paz.
Sé como el viento de Marzo,
sé tú la lluvia de Abril,
sé Mayo florido y limpio,
sé Junio alegre y feliz.
Sé luna llena en la noche
que acompaña tu silencio,
sé sol alegre de aurora,
y al ocaso, sigue siendo.
Sé trino, sé tú gorjeo,
sé cielo azul, prado verde,
agua blanca en la cascada
y transparente en la fuente.
Sé sonrisa, sé alegría,
sé como eres tú de veras
en la fiesta de la vida.
Lo dicho, sé primavera.
(Deme. 31 Marzo 2022)