Colp mortal a la sinodalitat
Quan l’Església local i universal es col·locava en “manera sinodal”, en sintonia amb l’era democràtica i participativa, va arribar el nomenament del nou bisbe d’Alacant-Oriola. La convocatòria sinodal que pretenia “florir les esperances de la gent, estimular la confiança, embenar les ferides, teixir relacions noves i més profundes, aprendre els uns dels altres i construir ponts” (DP 32) s’ha vist frustrada per l’anacronisme d’un sistema d’elecció, pel clericalisme que perpetua el pitjor rostre de l’Església i per l’habitual despotisme eclesiàstic: tot pel poble de Déu, però sense el poble.
No floreixen les esperances allí on no s’ha escoltat el poble de Déu, en una decisió que competeix a tots. Tampoc estimula la confiança ja que, aquest sistema d’elecció incapacita per a dirigir pastoralment l’Església hui. Tampoc embena les ferides causades al País Valencià pels successius nomenaments episcopals que no han respost a les expectatives d’uns feligresos madurs i col·laboratius. Poc aprén qui, segons les seues pròpies declaracions, ve per “obediència deguda al superior”. Ni crea ponts qui ve amb tota la càrrega ideològica contra el feminisme, l’homosexualitat, el nacionalisme i tot allò que fa gust d’humanisme cristià. Cóm nomenen bisbe d´Alacant-Oriola a Munilla, que ha mantés un seriós enfrontament amb la seua Diòcesi, amb el rebuig del 80% del seu clergat? Continuar llegint “COLP MORTAL A LA SINODALITAT”