El Grup Cristià del Dissabte reconeix positivament els avanços socials i democràtics aconseguits pel govern valencià dit del Botànic així com pels governs locals on les forces polítiques progressistes han treballat en coalició durant els darrers quatre anys arreu del País Valencià. Continuar llegint “DAVANT LES ELECCIONS LOCALS I AUTONÒMIQUES DEL 28 DE MAIG”
GRÀCIES, GERMÀ FRANCESC, PER AQUESTS DEU ANYS DE SERVEI A L’ESGLÉSIA I EL MÓN
T’escrivim des del MOCEOP (Moviment pel Celibat Opcional), un moviment d’Església que du funcionant a Espanya fa ja 46 anys i que està integrat en la Federació Internacional de Sacerdots Casats. Ens coneixeràs perquè fa uns anys et vam fer arribar per dues vegades un escrit nostre i per l’amistat comuna que hem tingut durant anys amb Jerónimo Podestá i Clelia Luro, impulsors del nostre Moviment. Continuar llegint “CARTA OBERTA DE MOCEOP AL PAPA FRANCESC”
Fòrum Cristianisme Ara i Ací, 22 d’abril 2023
Arribem al Fòrum 2023 amb tres ferides: la ferida de la vida, la del temps i la de les crisis. I amb tres depòsits d’esperança: el potencial de la memòria, de la comunió i de la sinodalitat. Davant les ferides ens preguntem amb les dones que arribaren molt de matinada: “Qui ens retirarà la pedra de la porta del sepulcre” Continuar llegint “PRESENTACIÓ DEL FÒRUM CRISTIANISME ARA I ACÍ 2023”
D. Daniel Pla Tormo ens deixà ahir. Era membre del Grup Cristià del Dissabte. Fou professor del seminari de Moncada i professor de moral de la Facultat de Teologia. Aquesta fou la seua darrera homilia.
VIIº Ord. A 2023 Los retos de la “utopía” de la fe
Hemos comenzado la Misa pidiendo a Dios para que “la meditación de su doctrina nos enseñe a cumplir siempre -de palabra y de obra- lo que a Él le complace”: es nuestra verdadera/única “especialidad”: sentirnos convocados, dirigidos por la Palabra de Dios-, si queremos vivir como cristianos. Continuar llegint “ÚLTIMA HOMILIA DE D. DANIEL PLA”
ATRIO publica aquests tres documents que il·lustren com pot haver-hi una crítica de la comunitat cristiana al seu bisbe que no signifique polarització radical entre dretes i esquerres, sinó un diàleg dins del caminar junts, és a dir, de la sinodalitat que propugna el papa Francesc, el qual dona exemple de permetre i escoltar les crítiques.
1.- Carta oberta a Don Joseba Segura, bisbe de la nostra diòcesi, de Bilbao.
Bizkaia, 3 de marzo de 2023
Berpiztu – Kristau Taldea
El Fòrum de Capellans de Bizkaia i Berpiztu – Kristau Taldea, col·lectiu de cristians i cristianes pertanyents a diferents comunitats, moviments, associacions i parròquies de Bizkaia, volem traslladar-li el nostre desconcert i la creixent preocupació per dispensar de menjar carn un divendres de Quaresma als participants en una “alubiada” en la Societat Bilbaïna. També per la pròxima participació del seu vicari general on presidirà la conferència que impartirà el cardenal Gerhard L. Müller en la trobada organitzada per l’Associació Catòlica de Propagandistes (ACdP) i la seua pròpia, ja que celebrará l’eucaristia l’endemà en el Palau Euskalduna. Són decisions que se sumen a altres anteriors com, per exemple, la seua presidència, també de l’eucaristia, el passat 2 de juliol de 2022 en l’anomenat santuari d’Unbe, després de huit dècades en què no hi hagué el reconeixement diocesà d’unes suposades aparicions. Continuar llegint “CARTA OBERTA A DON JOSEBA SEGURA”
El passat 12 de novembre una gran manifestació va recórrer els carrers del centre de València i d’altres 16 ciutats a Espanya, així com de diversos països, sota el lema ClampelClima, davant el fracàs de la COP27 pel Canvi Climàtic. Continuar llegint “LA SOCIETAT CIVIL VALENCIANA, EN EL DIA DE REIS, LI MARCA L’AGENDA AlS SEUS POLÍTICS EN MATÈRIA CLIMÀTICA I DE JUSTICA SOCIAL”
¿VERGÜENZA DE SER OCCIDENTAL? José Ignacio González Faus
Muchos recordarán un incidente que se produjo hace años en un partido de fútbol Francia-Italia, final de un mundial o de una Eurocopa (no recuerdo). De repente Zidane dio un cabezazo en la cara al defensa italiano que le marcaba. Recibió una tarjeta roja y salió impertérrito del campo. Después se supo que su marcador se había dedicado durante todo el partido a meterse con la madre o la hermana de Zidane cada vez que se encontraban juntos, con frases como si la puta querrá acostarse conmigo esta noche etc., o parecidas… Continuar llegint “¿VERGÜENZA DE SER OCCIDENTAL?”
LA REVOLUCIÓ DE L’ESGLÉSIA A ALEMANYA
Jesús Martínez Gordo
Per a alguns curialistas vaticans, els bisbes i catòlics alemanys -havent posat en marxa conjuntament un “Camí Sinodal vinculant”- estarien aprofitant-se de l’anomenat Informe MHG sobre la pederàstia eclesial i, alhora, trencant amb el model d’Església que -durant segles- ha sigut tradicional, així com arriscant la seua unitat amb les prop de 6.000 diòcesis disperses pel món. Per a uns altres, menys temorosos, és cert que en aquest “Camí Sinodal vinculant” s’estan debatent, votant i aprovant importants propostes que, de fet, suposen una redefinició del sacerdoci; de la presència de la dona a l’Església; del poder i del seu exercici en el si de la institució i també de la moral sexual. Però no perilla, de cap manera, la comunió d’aquesta Església, senzillament perquè tenen molt clar que hi ha resolucions que -si són aprovades- poden ser implementades en les respectives diòcesis o per la Conferència Episcopal del país sense comprometre, per a res, aquesta unitat. I, igualment, que hi ha unes altres que, referides, per exemple, al celibat opcional dels capellans, a l’homosexualitat o al sacerdoci de les dones han de ser debatudes i, si fora el cas, votades de nou en un altre fòrum en el qual es troben -almenys, representades- totes les diòcesis del món. Això explica que els bisbes alemanys s’hagen compromés a presentar i defensar en el pròxim Sínode Mundial, a celebrar a Roma, durant el mes d’octubre de 2023, aquestes o altres propostes, en el cas que siguen admeses pel “Camí Sinodal” que, previsiblement, es clausurarà el mes vinent de setembre a Frankfurt. Continuar llegint “LA REVOLUCIÓ DE L’ESGLÉSIA A ALEMANYA”
Les processons de Setmana Santa s’assemblen a aqueixos grans temples que els turistes recorren i admiren més enllà de les seues creences. Les imatges, els confrares i les andes exhibeixen el seu poder contra vent i marea. El rebuig a l’Església és cada vegada més generalitzat, els temples estan cada vegada més buits i la mitjana d’edat entre els seus fidels sol rondar els 60 anys, però molt pocs a Espanya s’atrevirien a qüestionar la Setmana Santa! Per a la majoria de la població és un esdeveniment turístic i amb un valor cultural inqüestionable. Allò sorprenent és que algú el puga avaluar com el reducte d’una fe amagada i silenciada, quan, en moltes ocasions, només es tracta de folklore. Continuar llegint “LA SETMANA SANTA, UN MIRATGE DEL PASSAT”
Aquest Article del sociòleg Fernando Vidal publicat en Vida Nueva nº 3261 posa l’accent sobre el significat d’una invasió com la d’Ucraïna, ultra l’evident injustícia i trencament de les regles internacionals: les nacions, diu Vidal, s’han configurat quasi com a humanitats paral·leles.
ENS HAN ENVAÏT A TOTS
Ja no se sosté més, són insuportables els impediments que els nacionalismes posen a la comunió entre tots els éssers humans. El que pateixen els ucraïnesos som nosaltres mateixos patint-ho. No han envaït Ucraïna, sinó que ens han envaït a tots. Hem de refonamentar el que significa fraternitat.
En 2019, Trump va proclamar en l’ONU que el futur no pertany als globalistes, sinó als patriotes, i va assenyalar, d’aqueixa manera, l’enfortiment dels projectes despòtics que, com Putin, estaven usant el nacionalisme per a legitimar els seus interessos.
A l’inici de la pandèmia, i amb la publicació de Fratelli tutti, vam poder constatar l’emergència d’un moviment reaccionari anti-cosmopolitista. D’altra banda, Fratelli tutti constata que s’ha detingut la línia del progrés mundial de la democràcia i que l’autoritarisme no solament no es redueix, sinó que es consolida.
Especialment, el post comunisme ha solidificat un model d’ultracapitalisme dirigit des de la plutocràcia estatal i la seua clientela d’oligarques. Han aprofitat l’ultraliberalisme globalitzador i mobilitzen el pitjor del nacionalisme. Junts, nacionalisme i ultracapitalisme, formen un conglomerat ideològic amb els negacionismes, supremacismes, el fonamentalisme religiós o l’avanç de la ultradreta.
Les nacions són comunitats patrimonials i culturals, però la seua evolució moderna les va configurar quasi com a humanitats paral·leles, amb la seua deriva racista i supremacista. La guerra d’Ucraïna ens demostra que la civilització de la globalització és un projecte fallit, perquè falla en els seus fonaments sobre el que és l’ésser humà, la Terra i la fraternitat. Aquesta última modernitat és un intent de civilització escrit amb un sol ull i necessitem la profunditat que dona mirar amb els dos.
Fernando Vidal
