El conspiracionisme sempre ha estat ahí. Els templers, els jesuïtes, el “contubernio judeo-masónico”, el lobby gai, etc., són exemples de l’existència en diferents époques d’aquestes creences infundades que sempre resulten útils al poder establert per a consolidar-se com a tal. En el moment actual el fenomen reviu alimentat pels mitjans de difusió massiva, especialment les xarxes socials. Continuar llegint “CRISTIANISME CONSERVADOR I CONSPIRACIONISME”
El missatge de Nadal de l’arquebisbe de València incloïa un propòsit sorprenent, per inesperat: la venda “d’una part significativa” dels béns de la Diòcesi per ajudar a les necessitats més urgents dels pobres en aquest temps de pandèmia. Les expectatives suscitades van ser aigualides poc després quan sabérem que ell es referia a la creació d’una fundació que estarà “oberta a rebre donacions de persones i institucions de l’Església i donacions d’altres persones i institucions civils o socials”. Concretament, els béns de què la diòcesi es despendrà per iniciar la fundació són “uns quaranta quadres de l’Arquebisbat, alguns d’autors valencians” als quals s’agregaran escultures i altres béns immobles de què es despullarà la diòcesi per ajudar la gent pobra. Continuar llegint “ELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA”
Respecte de l’assumpte, sempre candent, de l’assignatura de Religió en el sistema educatiu, en lloc de preguntar-nos si ha d’estar inclosa o exclosa en el programes d’ensenyament, hauríem de fer-nos una altra mena de preguntes. ¿Hem de pensar en l’assignatura de Religió tal i com s’imparteix ara a l’escola, en què està dirigida i emmarcada dintre d’un context totalment confessional? ¿O bé hem de pensar en un concepte d’aquesta assignatura que puga contribuir positivament a la formació de les noves generacions, eixamplar el seu horitzó, ajudar-les a comprendre què és l’ésser humà, i que se les hi òbriguen perspectives–que altrament podrien no trobar-les mai– que les duguen a reconéixer la dignitat de totes les persones? Si es tractara d´aquesta dimensió segona, en eixe cas, s’hauria de donar a l’escola. Continuar llegint “RELIGIÓ I ESCOLA”
“El règim neoliberal, mitjantçant aquesta societat tecnicoindustrial individualitza, conforma una societat atomitzada” en paraules de Papa Francesc. És una comunicació sense comunitat i a més, força additiva: sols cal vore de quina manera està enganxada la gent als grups digitals, a les contínues informacions. Aquest és el repte de la globalització i la comunicació digital, que com diu el Pontífex: “Ens ha fet més pròxims, però no més humans”. Amb tota claredat no hem de tindre por a la tecnologia, no és l’enemic, és part del nostre desenvolupament humà, però cal ser conscients que és una ferramenta de vigilància, individualització i estratificació. Continuar llegint “RELIGIOSITAT EN ESTAT D’EXCEPCIÓ”
Al llarg de la història de l’ésser humà tenim coneixement de moltes organitzacions formades per a extorquir i sotmetre als seus propis interessos moltes empreses, famílies o persones. Pareix que no cobrava massa ressonància quan es feia a col·lectius poderosos o influents. Però, en aquests moments, la deriva econòmica ha conduït les màfies a sotmetre també els més vulnerables, instal·lant-se de ple en el món de les migracions. Continuar llegint “CORRUPCIÓ DELS PROTECTORS: UNA INJUSTÍCIA PER ALS IMMIGRANTS”
Quan l’era industrial s’obria pas des de la civilització rural aconseguírem incorporar a la Fe els nous esquemes mentals, sensibilitats, llenguatges i símbols seculars; vam viure la Caritat amb els dispositius socials i institucionals de la modernització; i ens servírem de la idea de progrés i del creixement constant per a desplegar una Esperança que no és del tot nostra. Vam aprendre a conduir cotxes, a viatjar amb tren, a guisar en gas, i a crear parròquies barrials sense campanars ni voltejos de campanes. Continuar llegint “REPTES I OPORTUNITATS DEL MÓN DIGITAL”
El COVID 19 ha vingut per a quedar-se i haurem d’anar aprenent a conviure amb ell, cuidant de traure el millor de cadascun de nosaltres per a no mantindre’ns en la quantitat de contradiccions a les quals som sotmesos i induïts. Continuar llegint “NECESSÀRIA LA RECONVERSIÓ ECLESIAL”
En poc de temps les xarxes socials s’han imposat com un mitjà de comunicació capaç de difondre universalment notícies i opinions sense la intermediació de professionals del periodisme. El seu èxit fulminant ha catapultat les empreses que predominen als primers llocs de poder mundial. Continuar llegint “LES FONDES ARRELS DELS DISCURSOS DE L’ODI”
Ha arribat l’estiu i res convida a quedar-nos confinats a casa, ja no aguantem més tancats, se’ns està fent massa pesada aquesta situació d’aïllament i d´un distanciament tan estrany. Cal eixir, perquè la situació, diem, no dona per a més, ja que l’economia, les amistats a distància, el treball i el comerç estan donant senyals d’esgotament fins al punt d’estar a la vora de l’abisme amb empreses que tanquen, treballs que es perden i ruptures emocionals en augment. En aquesta situació tots perdem, per la qual cosa, passe el que passe, pensem que és hora d’obrir portes i fronteres i rellançar tots els sectors de nou. A açò l´anomenem entrar en la nova normalitat. Continuar llegint “QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?”
On i com estarà l´església diocesana després de la pandèmia? Quina nova normalitat es pretén per a les parròquies? Amb raó ha dit el Cardenal veneçolà de Mèrida que si l´església del postcoronavirus torna a ser la d´abans, no té futur; si la diòcesi valenciana i les parròquies ixen de la pandèmia com hi entraren, no tindran espai en la nova realitat postpandèmica. Continuar llegint “LES PARRÒQUIES I LA NOVA NORMALITAT”
