La Congregació vaticana que té encomanada la designació de bisbes no troba els homes adequats per cobrir les moltes seus vacants a Espanya, o aquelles en què el bisbe titular ha presentat la renúncia per haver complit 75 anys.
Cap preguntar-se si el seu criteri de selecció és el correcte per als temps que corren. Continuar llegint “LA DESIGNACIÓ DE BISBES (2)”
por : Miguel Ángel Vásquez Hernández sj.
COMPARTO A MIS FAMILIARES Y AMIGOS Y A MUCHA GENTE DE FE, DE BUENA VOLUNTAD Y DE BUEN CORAZON, LAS REFLEXIONES QUE ME PROVOCA LO QUE HE VISTO Y OIDO EN ESTA JORNADA ELECTORAL 2020-2021 EN LOS MUNICIPOS NUEVA TRINIDAD Y ARCATAO EN EL NORTEÑO DEPARTAMENTO DE CHALATENANGO. Continuar llegint ““LA VERDAD LOS HARÁ LIBRES” (Jn. 8,32)”
La Voz de las Comunidades Cristianas Populares (CCP) del Estado Español
Las inmatriculaciones realizadas por la jerarquía católica a lo largo de decenas de años tienen como denominador común un Estado que no termina de ser aconfesional, haciendo posible su resultado, y una jerarquía anclada en el dogma, el poder, el dinero y el prestigio. Todo lo contrario a los valores de Jesús de Nazaret: amor, justicia y paz. Como afirma el teólogo José M. Castillo: “los obispos creen más en la riqueza que en el Evangelio de Jesucristo”. Continuar llegint “CRISTIAN@S CONTRA LAS INMATRICULACIONES”
EN DEFENSA DE LA LLENGUA DEL NOSTRE POBLE
El NO a l´ús del valencià a l´Església ve de molt lluny.
El 1756, l´arquebisbe Mayoral prohibí l´ús del valencià a l´Església. No podem parlar amb Déu a la nostra església valenciana amb la llengua dels nostres pares i mares. Fa, per tant, 265 anys d´una anomalia esquizofrènica, que ens obliga, quan ens apropem a les parròquies, a deixar la llengua valenciana per a parlar amb Déu. Continuar llegint “MANIFEST PER L´ÚS DEL VALENCIÀ EN L´ESGLÉSIA”
Sembla que a hores d’ara hi ha nou diòcesis espanyoles sense bisbe titular: Ciudad Rodrigo, Jerez, Mondoñedo-Ferrol, Bilbao, Ibiza, Coria-Cáceres, Calahorra y La Calzada-Logroño, Teruel y Albarracín, i l’arquebisbat Castrense. Continuar llegint “LA DESIGNACIÓ DE BISBES (I)”
La confirmació de la irreligió a Espanya apareix en una completa radiografia sobre el tema de la religió i els joves en la Encuesta jóvenes españoles promoguda per la Fundación SM i dirigida per Juan González-Anleo. Espanya es troba immersa en una quarta ona de secularització, coincidint amb la pandèmia, que relega a joves practicants d’alguna religió a una minoria. L’últim informe de l’any 2020 conclou que per al 50% dels joves espanyols la religió no té gens d’importància, i per als qui era el més important, ha passat del 8,3% al 5,9%. Continuar llegint “LA SECULARITZACIÓ, ELS JOVES MARQUEN NOUS CAMINS”
El conspiracionisme sempre ha estat ahí. Els templers, els jesuïtes, el “contubernio judeo-masónico”, el lobby gai, etc., són exemples de l’existència en diferents époques d’aquestes creences infundades que sempre resulten útils al poder establert per a consolidar-se com a tal. En el moment actual el fenomen reviu alimentat pels mitjans de difusió massiva, especialment les xarxes socials. Continuar llegint “CRISTIANISME CONSERVADOR I CONSPIRACIONISME”
El missatge de Nadal de l’arquebisbe de València incloïa un propòsit sorprenent, per inesperat: la venda “d’una part significativa” dels béns de la Diòcesi per ajudar a les necessitats més urgents dels pobres en aquest temps de pandèmia. Les expectatives suscitades van ser aigualides poc després quan sabérem que ell es referia a la creació d’una fundació que estarà “oberta a rebre donacions de persones i institucions de l’Església i donacions d’altres persones i institucions civils o socials”. Concretament, els béns de què la diòcesi es despendrà per iniciar la fundació són “uns quaranta quadres de l’Arquebisbat, alguns d’autors valencians” als quals s’agregaran escultures i altres béns immobles de què es despullarà la diòcesi per ajudar la gent pobra. Continuar llegint “ELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA”
La Congregació per a la Doctrina de la Fe va publicar un document el 14-07-2020 sobre la cura i atenció dels malats que és una joia en la seua presentació i recordatori de les actituds que hem de tindre a l´hora d´acompanyar les persones malaltes, febles i dependents en general i aquelles que estan en fase terminal en particular. Efectivament, la delicadesa, la gratuïtat, la joia, el respecte, el fet de compartir… són actituds que manifesten l’amor a la vida i el respecte que s’ha de tindre a la persona humana en qualsevol etapa de la seua existència. Continuar llegint “EL CREADOR ME LA VA DONAR I L’ESTRUCTURA ECLESIÀSTICA ME LA VOL LLEVAR”
Respecte de l’assumpte, sempre candent, de l’assignatura de Religió en el sistema educatiu, en lloc de preguntar-nos si ha d’estar inclosa o exclosa en el programes d’ensenyament, hauríem de fer-nos una altra mena de preguntes. ¿Hem de pensar en l’assignatura de Religió tal i com s’imparteix ara a l’escola, en què està dirigida i emmarcada dintre d’un context totalment confessional? ¿O bé hem de pensar en un concepte d’aquesta assignatura que puga contribuir positivament a la formació de les noves generacions, eixamplar el seu horitzó, ajudar-les a comprendre què és l’ésser humà, i que se les hi òbriguen perspectives–que altrament podrien no trobar-les mai– que les duguen a reconéixer la dignitat de totes les persones? Si es tractara d´aquesta dimensió segona, en eixe cas, s’hauria de donar a l’escola. Continuar llegint “RELIGIÓ I ESCOLA”
