Materials

Perquè  À Punt reconsidere

Davant l’anunci per part de A Punt de finalitzar la transmissió de la missa en valencià, que cada diumenge es retransmet des de Torrent, demanem que es revise la mesura i es tinguen en compte les següents raons.

No estem davant un debat entre confessionalitat i laïcisme, ni tan sols esgrimim el dret dels ciutadans cristians a disposar d’un temps en la televisió pública. Estem segurs que uns altres, en ocasió d’aquesta mesura, intentaran alçar la bandera contra un govern progressista. Les nostres raons són d’oportunitat, de conveniència i d’efectivitat. Continuar llegint “PERQUÈ À PUNT RECONSIDERE”

LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES. 

Vicent Artur Moreno. Doctor en Comunicació Audiovisual,  Llicenciat en Arqueologia,  Història de l’Art i Periodisme.

“La bicicleta és la mort lenta del planeta…” Així ho declaraven els savis i imparcials dirigents de l’Euro Exim Banc Ltd. I continuaven la seua pensa apocalíptica: “…un ciclista és un desastre per a l’economia del planeta. Perquè estan sans (….) i caminar encara és pitjor: ni tan sols han comprat una bici…”

¿Que què fa un article d’economia, bicicletes i persones en aquests paperots del Grup Cristià del Dissabte? Doncs perquè en el món d’aquest Grup també hi ha bicis, economia, consum i persones…Hi ha el món. I el món gira. Hi ha una realitat que els envolta, una realitat que ara més que mai hem de repensar. I el Grup de Cristians del Dissabte també vol dir-hi la seua. Sobre les bicicletes, sobre les revolucions sobre rodes, sobre les revolucions a seques, sobre els bancs –els de seure a l’església i els de fer negocis-, sobre el consum, sobre les polítiques neoliberals, sobre l’escalfament del planeta, sobre la salut del planeta, sobre les polítiques ultraneoliberals, sobre l’actualitat del missatge evangèlic… Continuar llegint “LA REVOLUCIÓ DE LES MÀQUINES, LA REVOLUCIÓ DE LES PERSONES”

El menyspreament de la nostra llengua

Bartolomé Sanz Albiñana Catedràtic d’Educació Secundària, Doctor en Filologia Anglesa

Jo crec,  i prou que ho lamente, que l’Església veu el valencià com jo veia don Manuel Sanchis Guarner a mitjans dels anys setanta, com una cosa exòtica i secundària; no sé exactament qué espera per a fer passos fermes. I no en fa cap, conscient dels maldecaps que se’n puguen derivar una vegada partit el meló; cal actuar amb prudència  i estalviar-se problemes com els que van sofrir Sanchis Guarner i Joan Fuster, es deu dir dia rere dia, any rere any, segle rere segle. Ja saben també qué li va passar al bisbe don Rafael Sanus († 2010) per ser valencianista i ferm defensor de la litúrgia en la nostra llengua. Continuar llegint “EL MENYSPREAMENT DE LA NOSTRA LLENGUA”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

La normalidad no es la solución, es el problema

• Archivado en 2021, Nº 117 El virus de lo inhumano

 

En este tiempo de pandemia oímos mucho decir:”cuando esto pase… y volvamos a vernos, a abrazarnos, a salir… y volvamos a lo de antes”. Poco habremos aprendido si volvemos a lo de antes. Continuar llegint “LA NORMALIDAD NO ES LA SOLUCIÓN, ES EL PROBLEMA”

DESFENESTRAT, PERÒ FIDEL

 La mort de Hans Küng suposa una pèrdua molt gran per a la divulgació del pensament cristià, per a tots aquells qui busquen aprofundir en el seguiment de Jesús de Natzaret. Continuar llegint “DESFENESTRAT, PERÒ FIDEL”

El castellà, llengua oculta

Bartolomé Sanz Albiñana, Catedràtic d’Educació Secundària i Doctor en Filologia Anglesa

A l´Església valentina, del llatí, una llengua que marcava distàncies i resultava misteriosa a la litúrgia, es va passar al castellà amb el Concili Vaticà II, però no al valencià, perquè el castellà era la llengua de l´imperi amb la qual vam conquerir Amèrica i estava ben arrelada. A  Franco, a més a més, per tal de tindre´ns ben controlats,  li agradava que tots parlàrem  castellà en tots els àmbits: administració, ensenyament, mitjans de comunicació, etc., és a dir, la llengua  amb què Espanya es va donar a conéixer arreu del món i amb la qual es va evangelitzar els infidels. Qui no recorda aquell temps en què Estat i Església anaven agafats de la mà? Qui no recorda  aquell temps en què Franco també proposava a Roma una terna per al nomenament de bisbes, i els sacerdots interioritzaven en silenci la situació  favorable en què, acabada la guerra, el país s´havia instal.lat. Ara resulta que, segons  Mario Vargas Llosa (El País, diumenge 6 de desembre de 2020), l’espanyol és “una lengua disminuida, silenciada, preterida ante lenguas locales que son habladas por minorías”. Doncs sí que estem apanyats! Fins ara jo tenia entés que la llengua minoritzada era el valencià, la llengua que em va ensenyar la meua mare i que la meua generació només  va  poder fer servir a l’àmbit familiar i al carrer fins que Franco va morir. Continuar llegint “EL CASTELLA, LLEGUA OCULTA”