Aquest era el títol de l’article del periodista Jesús Bastante (Religión Digital, 19 de juliol de 2020), especialista en informació religiosa, en resposta a un altre article de José Francisco Serrano, titulat, ‘Catocomunistas’. Continuar llegint “FEIXISTÒLICS”
En la filosofia clàssica vàrem aprendre la frase: “primum vivere deinde philosophare” donant-li sentit des d’Aristòtil i atribuint-la a Thomas Hobbes (s.XVI), considerat el pare de la filosofia moderna. Continuar llegint “PRIMUM VIVERE DEINDE…”
El nuevo Misal aprobado por Francisco mantiene la fórmula clásica de la consagración. El Papa y los obispos italianos seguirán consagrando “por todos” y no “por muchos”, como en España
Esta es la versión italiana del Misal, en la que se sigue consagrando “Por todos”.
Los obispos italianos, con el aval del Papa, han decidido mantener la fórmula aceptada por el Concilio Vaticano II, y mucho más apropiada al carácter misericordioso de la Eucaristía
¿Podrá cambiar la Conferencia Episcopal española su criterio, y seguir el de los obispos italianos, que el Papa Francisco hizo suyo este viernes? Veremos. Según los expertos consultados, apenas haría falta un rescripto de la CEE para volver a la situación anterior a 2017
30.08.2020
Una dona que ‘alça la veu’
Neus Forcano és llicenciada en filosofia i dona classes de llengua i literatura de batxillerat en una escola concertada de Barcelona. Va fer un màster d’història de les dones i ha estudiat ciències religioses a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Sempre interessada en la teologia, ha format part del Col·lectiu Dones en l’Església i ara és una de les impulsores de la plataforma de dones creients Alcem la Veu. Entre els temes que més ha estudiat i pels quals s’ha interessat hi ha les primeres comunitats cristianes i també recuperar i donar a conéixer les veus de les dones que han fet Església, moltes de les quals han estat silenciades. És membre de l’Associació Europea de Dones per a la Investigació Teològica i col·laboradora habitual de Cristianisme i Justícia, centre d’estudis que depén de la Companyia de Jesús.
Mireia Rourera – barcelona
Les dones que ja fan assistència i serveis dins l’Església i fan de diaques, no poden tenir la denominació de diaques?
Nosaltres formem part de l’Església i el que reivindiquem és que aquesta no és uniforme i que volem tenir-hi veu
La plataforma de dones creients Alcem la Veu es va donar a conèixer pocs dies abans del 8 de març passat, el Dia de la Dona, amb una concentració davant de la catedral de Barcelona. Va ser una acció coordinada amb altres manifestacions semblants que es van fer a més de 20 ciutats del món aixoplugades totes sota el paraigua del moviment Voices of Faith, en què les dones que formen part de l’Església reivindiquen el seu paper, el seu dret a tenir veu i vot, i el seu feminisme. Una de les impulsores d’Alcem la Veu és Neus Forcano. Continuar llegint “EL COS DE LES DONES TAMBÉ ENCARNA CRIST”
Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.
La monarquia borbònica ha gaudit d’un estat de gràcia i de simpatia des de la reintroducció a la forma de l’Estat espanyol. Els mitjans de comunicació, sense gairebé cap excepció, han contribuït a percebre la monarquia com un regal de la història. Tant l’esquerra oficial com la dreta han apostat sense recança a favor d’ella, sense reparar en la manca de consistència democràtica d’aquesta institució. Continuar llegint “MONARQUIA Legitimitat franquista i il·legitimitat democràtica”
Són moltes les vegades que haurem escoltat, i potser haurem dit, que la política és molt bruta. Però no ens quedem ací, postil·lem: però tota, no se n´escapa cap, també la política eclesiàstica?. Caldrà dir que, segurament, molt més. Continuar llegint “MALGRAT TOT, SEGUISC”
(Alfons Llorenç (fill de Planes nascut a Alcoi, 1951) etnòleg i periodista)
L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR
I, precisament, en els idus d’agost, cap al dia 13, a Efes, on posseïa el seu principal santuari, es celebrava, amb processons i enramades, la diada d’Artemissa, la Diana romana,deessamultimammia de la Lluna (una lluna de plata es posa, als temples delPaís Valencià, al llit, als peus, de la Marededéu d’Agost), protectora de les femelles, els parts, els boscos, verge, formosa i primaveral. Les dones del món greco-romà trenaven garlandes amb herbes aromàtiques i medicinals (a Morella, encara, enramen la seua Basílica de Santa Maria amb espígol, romaní i sàlvia; a molts pobles valencians, com a Elx, Xàtiva, Bétera, Alfara del Patriarca, les alfàbegues envolten, el 14 i 15 d’agost, la Marededéu morta). Continuar llegint “L’ALFÀBEGA, L’HERBA SANTA D’ESTIMAR”
De febrer de 1986 és aquesta extensa carta que reproduïm on Pere Casaldàliga presenta al Papa la seua vida, el seu treball, la seua actitud, la seua fe. Casaldàliga se sap analitzat i jutjat en eixa lluita que ha fet vida en defensa dels més pobres, fent front a les conseqüències que se´n derivaven de continuu sense que la por li guanyara la partida. Com ell dirà, és escriptor i poeta, sí; però també té l´esperit revolucionari que vol canviar el món.
Benvolgut Papa Joan Pau II,
germà en Jesucrist i Pastor de la nostra Església:
Fa molt de temps que volia escriure-li aquesta carta, i fa molt temps que l’estic pensant i la medite en l´oració.
M´agradaria que fora un col·loqui fratern –en sinceritat humana i amb la llibertat de l´Esperit-, així com també un gest de servei d’un bisbe envers el bisbe de Roma, que és Pedro per a la meua fe, per a la meua corresponsabilitat eclesial i per a la meua col·legialitat apostòl·lica. Continuar llegint “CARTA DE PERE CASALDÀLIGA AL PAPA JOAN PAU II”
“Esta vez, los asesinos -aunque lo intentaron- no tuvieron, siquiera, ‘penúltimas palabras'”
“Ahora sí tus selvas, testarudamente defendidas y amadas, aplauden con sus cúpulas tu ascenso hacia lo alto”
“Con el corazón en la mano, siempre hiciste profesión de fe verdadera, primero con tu gesto y luego con tu poesía”
08.08.2020 | Michael Moore Michael Moore Continuar llegint “A DOM PEDRO CASALDÁLIGA, YA ABRIENDO “EL CORAZÓN LLENO DE NOMBRES””
A la lleugera aquest títol podria paréixer desmesurat, i ho seria si no deixàrem clar en l’escrit que no es tracta d’un enfrontament entre la Generalitat i l’Església catalana, de la qual valorem l’autenticitat de la seua missió evangèlica, sinó un enfrontament amb l’Arquebisbe de Barcelona Omella que, per tossuderia ha pres unes decisions que el situen una mica més lluny dels sentiments majoritaris del seu poble. Continuar llegint “UN ARQUEBISBE CONTRA L´AUTORITAT CIVIL”
