EL NOU VEÏNATGE DE LES PARRÒQUIES

Les parròquies van entrar en la pandèmia amb moltes reserves sobre les noves tecnologies, excepte la seua utilització com a eines per a la catequesi o per a projectar en la pantalla els cants o comunicar avisos als feligresos. El confinament ha descobert el món digital com un escenari substantiu que ha arribat per a quedar-se. Són moltes les iniciatives que estan incorporant la nova tecnologia, no sols com a instruments sinó com l’emergència d’un nou veïnatge. S’han transmés eucaristies davant la impossibilitat de la presència real, i alguns continuen transmetent-la per a malalts, majors impedits i discapacitats com cap a la transmissió de la missa per TV. Les xarxes socials s’han consolidat com a sacramentals de la comunicació, de l’ajuda mútua, de la cura i acompanyament entre els membres de les comunitats. Hi ha experiències parroquials que després del confinament ja disposen de tots els feligresos en xarxa. A través d’aquesta connexió es crea una vinculació real afectiva amb nous veïns.

(Font: Redacció Web)

LES PARRÒQUIES HAURIEN D´OCUPAR-SE DE L´ACOLLIDA D´IMMIGRANTS IRREGULARS

La Comissió vaticana COVID- 19, proposa mesures alternatives a l’internament i detenció d’immigrants. En temps de pandèmia “és preocupant que la propagació del virus haja augmentat dràsticament i multiplicat els desafiaments, les febleses i els abusos que caracteritzen a la majoria dels centres de detenció per tot arreu: violència crònica, agarberament, accés limitat a serveis bàsics, i una falta de respecte generalitzada i deshumanitzadora”. Insta a les Esglésies locals a promoure l’acolliment amb els desplaçats. No és prou la pressió per a garantir els drets dels qui es veuen obligats a abandonar les seues cases per fugir de la guerra, de la persecució o de la fam, sinó que és necessari acollir cap a dins “ cap diòcesi, parròquia , congregació pot mirar cap a un altre costat”. Hi ha alternatives molt eficaces, ja experimentades en diversos països, dirigides a l’acolliment en comunitats, famílies o amb tutories particulars”.

                                                                              Font. Vatican  News 7 juny

QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?

EDITORIAL

Ha arribat l’estiu i res convida a quedar-nos confinats a casa, ja no aguantem més tancats, se’ns està fent massa pesada aquesta situació d’aïllament i d´un distanciament tan estrany. Cal eixir, perquè la situació, diem, no dona per a més, ja que l’economia, les amistats a distància, el treball i el comerç estan donant senyals d’esgotament fins al punt d’estar a la vora de l’abisme amb empreses que tanquen, treballs que es perden i ruptures emocionals en augment. En aquesta situació tots perdem, per la qual cosa, passe el que passe, pensem que és hora d’obrir portes i fronteres i rellançar tots els sectors de nou. A açò l´anomenem entrar en la nova normalitat. Continuar llegint “QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?”

HISTÒRIA D´ALVARO I LUCHO

Història d´Álvaro i Lucho

 Amb la història d´Álvaro i Luchito tenim il·lustrada la vida que es genera a partir de l´acció de Déu Pare-Mare materialitzada en la presència d´una comunitat parroquial que identifica i acull a qui se sent miserable i indigne. Són els anys 90 i estem al desert d´Atacama.

Baixant pel riu Copiapó s´arriba, ja prop de l´eixida del riu a l´oceà, a una zona pantanosa on les aigües s´estanquen formant fanguers i on es desenvolupa amb esbalaïdora facilitat la totoa i altres zones de gorgs convertides en salars.

En els diversos recorreguts que des de la parròquia es feien per aquells llocs a la recerca de persones que, d´una forma o una altra intenten sobreviure, ens hi trobàrem amb dos hòmens solitaris, Álvaro i Lucho, els quals, cadascú pel seu compte, lluny de tota població, tractaven de sobreviure. Continuar llegint “HISTÒRIA D´ALVARO I LUCHO”

EL PROGROM I SANT CRISTÒFOL

Alfons Llorenç (fill de Planes i nascut a Alcoi, 1951) etnòleg i periodista

Un 9 de juliol de fa 629 anys

EL POGROM I SANT CRISTÒFOL

La celebració de la festa de Sant Cristòfol el 10 de juliol té l’origen a la ciutat de València. L’església oriental celebrava la festa de sant Cristòfol el 25 de maig i la romana el 25 de juliol. Però, les esglésies del País València -i d’immediat les de Catalunya- començaren al segle XIV a solemnitzar el “gran Atlant” el 10 de juliol, com sembla que havia fet el ritus mossàrab. Continuar llegint “EL PROGROM I SANT CRISTÒFOL”

CAL TANCAR ELS CIEs

CAL TANCAR ELS CIEs

El Servei Jesuita a Migrants (SJM) acaba de publicar el seu informe sobre els CIE d’Espanya en 2019. El seu títol (Diez años mirando a otro lado) ho diu tot, perquè els voluntaris del SJM que visiten al llarg de deu anys la gent internada en Madrid, Barcelona, Valencia, Algeciras i Tarifa en espera d’expulsió constaten que els avanços en favor del respecte als drets humans són ben minsos. Així, la conclusió de l’informe d’enguany (el desè dedicat als CIE) no pot ser una altra: és impossible que l’estatut dels CIE permeta tractar les persones internades amb el respecte que mereixen. Doncs -com ja s’ha reclamat des de Càritas, la Conferència Episcopal i moltes altres institucions representatives- ¡cal tancar els CIE!

Es pot trobar l’informe complet en www.sjme.org  

DISCUTIBLES PISTES D´ENLAIRAMENT

En temps de confinament, el sistema polític i el sistema expert han sigut els actors principals de la cohesió a través de mesures impositives exigides per la gravetat del virus amb corona; l’entrada en la nova o en l´antiga normalitat, requereix la incorporació activa dels actors econòmics -empreses i sindicats-  com a productors de riquesa i de treball, i dels actors morals -mitjans de comunicació, art, literatura i confessions religioses-  com a creadors de conviccions i responsabilitats. Continuar llegint “DISCUTIBLES PISTES D´ENLAIRAMENT”

LES PARRÒQUIES I LA NOVA NORMALITAT

EDITORIAL

On i com estarà l´església diocesana després de la pandèmia? Quina nova normalitat es pretén per a les parròquies? Amb raó ha dit el Cardenal veneçolà de Mèrida que si l´església del postcoronavirus torna a ser la d´abans, no té futur; si la diòcesi valenciana i les parròquies ixen de la pandèmia com hi entraren, no tindran espai en la nova realitat postpandèmica. Continuar llegint “LES PARRÒQUIES I LA NOVA NORMALITAT”

LA IGLESIA CATÓLICA SIEMPRE VUELVE A LAS ANDADAS

Javier Pèrez Royo, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de Sevilla.

La Iglesia católica siempre vuelve a las andadas

Casi inmediatamente después de la llegada del Partido Socialista al poder en octubre de 1982, la Iglesia Española en conexión con la Santa Sede ocupada a la sazón por Juan Pablo II, inició el proceso de beatificación de sacerdotes y monjas víctimas de la Guerra Civil. La mayor parte de los lectores no habrían nacido o serían niños o adolescentes y no tendrían ningún recuerdo, pero fue una operación orquestada con mucho boato y prolongada durante bastantes años. Continuar llegint “LA IGLESIA CATÓLICA SIEMPRE VUELVE A LAS ANDADAS”

Els Rectors del Dissabte: la “otra” Iglesia valenciana

La periodista Teresa Ciges publicà a La Vanguardia, al 2013, un article en què presenta un fragment de la història i personalitat d´aquest Grup.

Els Rectors del Dissabte: la “otra” Iglesia valenciana

Este grupo ha destacado por su línea “progresista” y ha logrado notoriedad en la la Diócesis de Valencia. Ha apoyado movimientos como el 15M

TERESA CIGES

Se les conoce como els Rectors del Dissabte, y son la “otra” iglesia valenciana, alejada de posiciones “oficiales” y que ha logrado notoriedad por ubicarse se manera abierta contra algunas de las líneas de la Conferencia Episcopal. Llevan 39 años reuniéndose, pero este año celebran su décimo aniversario bajo este nombre, ya que antes se llamaban “Assemblea de servei Pastoral”, más tarde “Grup de rectors en parròquies populars i obreres” y finalmente optaron por esta denominación. Este grupo respira aires de libertad y ha destacado por su línea progresista y abierta, ya que es el único de estas características que hay en la Diócesis de Valencia. Reclaman una Iglesia que “no se encierre en sí misma en el templo y optan por una Iglesia de los valencianos”. Critican la deriva de la jerarquía eclesiástica “hacia posiciones conservadoras e integristas” y afirman que no se puede consentir que se meta a toda la Iglesia “en el mismo saco”, que ellos identifican en posiciones más conservadoras. Continuar llegint “Els Rectors del Dissabte: la “otra” Iglesia valenciana”