Ens hem acostumat a reclamar tots els drets possibles per a la nostra lliure circulació i per al nostre quefer. Tots tenim conciència de ser subjectes de drets i cal defendre´ls al màxim; però també cal ser concients que el conflicte de drets també està servit. Continuar llegint “POLS RELIGIÓS A LA PANDÈMIA”

LLETRES D’HORABAIXA  –  NOVEMBRE

Comença novembre i el camí continua. El camí d’una tardor que avança a pas lent cap a l’hivern. Enguany aquesta tardor és molt lletja, més trista que altres vegades, atrapats com estem per una pandèmia que no ens deixa ni respirar i ha obligat a prendre mesures socials més restrictives a les autoritats sanitàries. Una tardor que, potser per tot això, fa molt recomanable la lectura del llibre Grans esperances de Charles Dickens, encara que només siga per l’alè de energia que ens aporta el seu títol. Continuar llegint “LLETRES D´HORABAIXA – NOVEMBRE”

Javier Almela Hijalva és membre del Grup cristià del dissabte

Pàtria, pau i justícia

Tres paraules clàssiques, boniques, que no sempre es conjuguen correctament. Tres paraules massa sovint pervertides per interessos particulars de qui les diu:

· la pàtria entesa com a superiorat sobre altres pobles o postergació dels forasters;

· la pau entesa com l’absència de conflicte visible, encara que siga producte de la por;

· la justícia entesa com el sistema juridicolegal que assegura la continuïtat d’una organització social que afavorix tan sols una part minoritària de la població. Continuar llegint “PÀTRIA, PAU I JUSTÍCIA”

A Mons. Omella, Arquebisbe de Barcelona,

Déu vos guard,

Soc el p. Marcel Capellades. Fa 28 anys que estic a la diòcesis de Vic.  Soc monjo i visc retirat.

El motiu de la meva carta és la resposta que heu donat a la carta de la Sra. Isabel Turull, germana del nostre pres polític. Continuar llegint “CARTA DEL MONJO MARCEL CAPELLADES RÀFOL A MONS. OMELLA, ARQUEBISBE DE BARCELONA”

Honori Pasqual i Martí és membre del Grup Cristià del Dissabte i del Grup del Dijous a l´Octubre

Comunicat arran de  Poder i Santedat

      L’anticipada programació del teatre Principal de València, l’obra Poder i Santedat, l’autor de la qual és Manuel Molins i el director Paco Azorín, està originant una sèrie de crítiques, procedents tant de l’extrema dreta, com de l’arquebisbat , especialment del seu titular.

El Grup del Dijous a l’Octubre reprovem la petició de retirada de la programació d’aquesta obra teatral. Igualment considerem desproporcionada, parcial i ideològicament esbiaixada la qualificació d’atac a la llibertat de religió, ja que no hi ha cap relació entre llur representació i la pràctica voluntària de qualsevol acte religiós. Més encara: qui decidesca veure Poder i Santedat ha d’eixir de casa, desplaçar-se, treure i abonar el tiquet i observar les normes que el teatre disposa arran de la pandèmia. Tota una decisió personal, totalment aliena a qualsevol imposició o atac a la llibertat. Continuar llegint “COMUNICAT ARRAN DE PODER I SANTEDAT”

D´UNA ESGLÉSIA COLONITZADORA A UNA ESGLÉSIA INCULTURITZADA I ENCARNADA

Això deia el salesià Justino Sarmento Rezende (Religión Digital, 11 de setembre de 2020), per explicar el procés que ha de fer l’Església a l’Amazònia. I evidentment a tots els països, i més i tot al País Valencià on encara hui l’Església actua amb una mentalitat colonitzadora. I és que, com deia aquest religiós salesià, “les pràctiques missioneres seran colonitzadores” (com ho comprovem a l’Església del País Valencià), “si un només pensa en ensenyar i no en aprendre”. Justino Sarmento recollia la idea del papa Francesc, que “reforça la nova lectura de l’acció evangelitzadora”, on “els indígenes no són objectes i destinataris de la missió de l’Església, sinó que són subjectes, protagonistes i interlocutors de la missió a l’Amazònia”. Continuar llegint “D´UNA ESGLÉSIA COLONITZADORA A UNA ESGLÉSIA INCULTURITZADA I ENCARNADA”

Per tot arreu es troba desconcert i, a més, en totes les institucions.

A nivell d´Església trobem corrupció al Vaticà, delictes flagrans que pareix que no són prou com per a posar ja “pates amunt” els dicasteris i passar a entonar el “mea culpa”; el crèdit de l´Església per terra. El cardenal Rouco fent de les d´ell: manifassejant nomenaments de bisbes amb la complicitat d´altre cardenal a Roma, com si foren cromos on aquest sí i aquest no. Per què? segurament perquè aquells que salten la comba de la cordada pròpia, sí, i els qui no estan dispostos a saltar eixa comba, no. I, on és l´Esperit Sant? Potser que engabiat. També açò mateix passa als diferents bisbats on els diferents equips de govern solen ser monocolor sense representar les distintes possibles lectures de l´Evangeli que conviuen a la diòcesi. Continuar llegint “AÇÒ, COM S´AGUANTA?”