Redacció GCD

NOTA DE PRENSA:

(Sobre misa victimas metro València: Julio 2010)

                 Nos ha causado una enorme sorpresa y malestar y, a la vez, una honda preocupación  presbiteral, la noticia aparecida hoy en los medios de comunicación social, cuyos titulares son estos: “la catedral veta al cura progresista que iba a celebrar la misa”[1] del cuarto aniversario de las víctimas del metro de València o “El canónigo de la catedral impide al sacerdote de las familias oficiar misa”[2]. Continuar llegint “SOBRE MISA VÍCTIMAS METRO VALÈNCIA: JULIO 2010”

EL VALENCIÀ  A  L’ESGLÉSIA (maig 2010)

          El Grup de Rectors del Dissabte, així com altres cercles renovadors de l’Església, sempre s’han inquietat per l’ús hegemònic i excloent del castellà a la litúrgia. Alhora han propugnat –i hi continuen- la incorpaoració de la llengua pròpia amb múltiples propostes, suggerències i ajudes. Aquesta tasca normalitzadora del valencià sempre ha estat engegada per persones i grups la força dels quals residia en la ferma voluntat i en la consciència de la injustícia eclesiàstica envers el valencià. Ja que les conseqüències pastorals  de transmetre un missatge de salvació en llengua estranya són incalculables i perverses. Tanmateix així ha estat des del 1707 ençà, amb el decret de Nova Planta del rei Felip V i les repetides disposicions del bisbe Mayoral. Continuar llegint “EL VALENCIÀ A L´ESGLÉSIA (2010)”

CAP ON VA L’ESGLESIA A DONOSTI? (gener de 2010)

      El Grup de Capellans del Dissabte, de la diòcessi de València estem seguint amb desassossec totes les notícies que fan referència al nomenament del bisbe de Donosti: les reaccions que ha provocat en el clergat guipuscoà, el espectacle de la seva presa de possesió i alguns aspectes de les  primeres i polèmiques declaracions del prelat Munilla. Tot plegat, pensem s’está creant en la societat i també en nosaltres sorpresa, consternació i pregona preocupació, perquè s’estan exhibint els excessos d’unes formes de governar les comunitats creientes que huí resulten anacròniques, provocatives i allunyades de tota sensibilitat evangèlica i democràtica. Aquest comportament genera en moltes persones, tot i que siguen cristianes, frustració, víctimes i escàndol. Difícilment l’Església podrà mostrar-se experta en humanitat amb aquestes pràctiques que la separen, com més va més, de la “bona praxis” pastoral i dels respecte a la dignitat dels cristians i cristianes. En una societat que ha assumit que la legitimitat del poder al servei de quolsevol sector de la societat prové de la participació democràtica, les maneres autocràtiques dels nomenaments episcopals  esdeven, cada vegada més, inassumibles  i pernicioses. Continuar llegint “CAP ON VA L´ESGLÉSIA A DONOSTI? (2010)”

APROFUNDIR EN LA DEMOCRÀCIA I EN LA SOLIDARITAT

(Davant les eleccions generals de 2008)

El Grup de Rectors del Dissabte, en vista de les properes eleccions generals del 9 de març  ofereix les seues reflexions per tal d’il·luminar la construcció de les propostes polítiques i l’exercici lliure del vot, des de la perspectiva evangèlica. Continuar llegint “APROFUNDIR EN LA DEMOCRÀCIA I EN LA SOLIDARITAT”

“La veritat fa mal però l’oblit mata.”Desmond Tute (desembre de 2007)

Les reaccions que han provocat arreu de l’Estat l’aprovació, per part del Congrés dels Diputats, de la Llei de la Memòria Històrica, palesen que les seqüeles de la guerra del 1936 al 1939 encara no s’han superat. I no hi ha per a menys, ja que qualsevulla  guerra civil és el pitjor que li pot passar a un poble. L’únic camí que mena a la veritable reconciliació passa per la justícia; una justícia que a hores d’ara, i malgrat les bones intencions dels promotors de la transició política, no s’ha verificat plenament per als vençuts. Continuar llegint ““LA VERITAT FA MAL PERÒ L´OBLIT MATA” Desmond Tute (2007)”

DAVANT EL NOMENAMENT CARDENALICI DE N’AGUSTÍN GARCÍA-GASCO.( octubre 2007)

Són molts els qui, oblidant-se que el cardenalat es dóna a títol personal, estan ressaltant el reconeixement tan gran que suposa el fet que la nostra Diòcesi haja estat designada seu cardenalícia. Si això significara que la Diòcesi ha de destacar per la seua fidelitat apostòlica al Senyor i als seus vicaris, que són els pobres, hem d’alegrar-nos i felicitar-nos. Si, pel contrari, vol situar-nos en la dinàmica dels honors i els poders d’aquest món, hem de prevenir-nos-en com a temptació messiànica. A nosaltres, que apostem per una Església cada vegada més evangèlica i servicial, presidida per Pastors que donen la seua vida pel Poble, ens sembla arcaica l’estructura honorífica del cardenalat i tan mundana que fins i tot s’anomenen “Prínceps” de l’Església els qui reben aquest encàrrec. Per això hauria de suprimir-se aquesta institució, deixant les seues responsabilitats actuals a càrrec d’altres organismes més representatius de tot el Poble de Déu. Continuar llegint “DAVANT EL NOMENAMENT CARDENALICI DE N´AGUSTÍN GARCÍA-GASCO”

L’ESGLÉSIA QUE VOLEM I EL BISBE QUE NECESSITEM

(DAVANT EL NOMENAMENT DEL NOU BISBE DE VALÈNCIA) (juny 2007)

Els membres del Grup de Rectors del Dissabte, recollint el sentiment de molts capellans i seglars de la nostra Diòcesi, volem fer pública la nostra reflexió davant el nomenament del nou Bisbe, que presidirà en la fe i la caritat aquesta parcel·la del Poble de Déu que camina a València. Continuar llegint “L´ESGLÉSIA QUE VOLEM I EL BISBE QUE NECESSITEM”

           DAVANT LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES I MUNICIPALS DE 2007  (Maig 2007)

       Els membres del Grup de Rectors del Dissabte, que ens reunim per revisar i potenciar la tasca evangelitzadora que realitzem en ambients populars, obrers i estudiantils, amb una perspectiva d’inculturació en el nostre poble valencià, hem reflexionat des de la fe en Crist Ressuscitat sobre les eleccions municipals i autonòmiques que celebrarem el 27 de maig. Continuar llegint “DAVANT LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES I MUNICIPALS DE 2007”

1707-2007:¿Tres-cents anys refent la desfeta?

REFLEXIONS DES DE LA FE CRISTIANA. (Març 2007)

       A la darreria del segle XVII s’operà un canvi important a l’Occident d’Europa, donat que l’hegemonia continental de França hagué de cedir el pas a un equilibri europeu amb l’auge de les potències marítimes d’Anglaterra i Holanda. A aquesta lluita per la supremacia imperial s’afegí el problema successori en la corona d’Espanya, on aspiraven al tron Felip de Borbó, representant de França, i l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el suport d’Anglaterra i Holanda. Castella s’uní al borbó, i la Corona d’Aragó optà per l’austracista. A l’interior del Regne de València, l’elit oligàrquica, anomenada “botiflers” s’adherí majoritàriament a Felip de Borbó, i els llauradors i les classes humils, anomenats “maulets”, eren austracistes. Aquells defensaven uns privilegis, aquests uns drets forals. Semblantment ocorregué a l’Església: mentre l’alt clergat es solidaritzava amb l’aristocràcia terratinent borbònica, la baixa clerecia estigué al costat del poble pla. Així el Regne de València es convertí d’alguna manera en el camp de batalla on es dirimí la Guerra de Successió. Continuar llegint “1707-2007: ¿TRES-CENTS ANYS REFENT LA DESFETA) (2007)”

DESPRÉS DE LA VISITA DEL PAPA A VALÈNCIA (Juliol 2006)

             En vista del desenvolupament de la visita del Papa a València i les reaccions que ha produït el seu muntatge a càrrec dels organitzadors, la reflexió que el Grup de Rectors del Dissabte va fer pública el passat 24 d’abril ha resultat lúcida i premonitòria. Continuar llegint “DESPRÉS DE LA VISITA DEL PAPA A VALÈNCIA (2006)”