Comentaris a les Lectures

IV Diumenge del Temps Ordinari. Les Benaurances.                                                  Mª Dolores Simarro és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Reflexionem amb una catequesi del papa Francesc.

L’Evangeli ens diu que Jesús, en veure a la gentada que el seguia, va pujar a la muntanya, es va asseure i dirigint-se als seus deixebles, va proclamar les Benaurances. El missatge estava dirigit als seus deixebles, però també a la gent; és a dir, als altres, a tota la humanitat. Amb les benaurances Jesús ens dona els “nous manaments”, que no són normes, sinó que assenyalen el camí de la felicitat que Ell ens proposa.

Les Benaurances il·luminen les accions de la vida cristiana i revelen que la presència de Déu en nosaltres ens fa veritablement felices. A vegades, Déu tria camins difícils d’entendre, per exemple, el dels nostres propis límits i el de les nostres derrotes, però és allí on manifesta la força de la seua salvació i ens concedeix la veritable alegria. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

 Tercer Diumenge del temps ordinari. Fi de l’octavari per la unió dels cristians. Conversió de St. Pau.                                                                                       Joan Sifre és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Després del temps de Nadal continuem endinsant-nos en el “temps ordinari”, centrat en l’inici de la predicació de Jesús per terres de Galilea, on es retira després de l’arrest de Joan el Baptista, prop del mar. Aquesta retirada no és una fugida, perquè Jesús no s’amaga, aprofita l’avinentesa per a presentar l’Evangeli del Regne de Déu, la seua proximitat, anant de poble en poble de Galilea predicant.

Després del bateig de Jesús i la revelació de l’Esperit, que Joan testimoniava en l’Evangeli del diumenge passat, que els evangelistes i apòstols entenen com la missió i vocació de Jesús, l’acceptació per Déu, que la resurrecció definitivament ha confirmat, Jesús apareix ensenyant amb autoritat, proclamant l’Evangeli del Regne, sanant, expulsant dimonis, acompanyant i alimentant multituds, cridant als que volia com a deixebles, assegurant-los, fent front a la seua estupefacció i convidant-los al seguiment. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

II Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                           Xavier Serra és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“Aquest és l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món”, diu Joan quan veu Jesús.

Sembla un oxímoron, una contradictio in terminis. Anem a veure: un corder, per definició, és un animal desprotegit, vulnerable, molt vulnerable. De fet el Corder -al qual fa al·lusió el Baptista- es va mostrar tan desprotegit i vulnerable que va morir en mort atroç, després de molt de dolor i patiment, físic i metafísic.

I aquest ésser tan vulnerable ve a llevar el pecat del món? Joan no diu que ve a llevar els pecats individuals d’unes quantes persones, Joan afirma que ve a llevar, ni més ni menys que el pecat del món. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

Baptisme del Senyor.                                                                                                                     Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Els seguidors de Jesús descobrim com és Déu a través de Jesús. Ell és per a nosaltres la imatge de Déu. Mitjançant el que va fer i dir intuïm tot el que sabem d’eixa realitat inabastable, anomenada el misteri de Déu.

Justament la declaració de l’evangeli d’avui, la del bateig, és la presentació en públic de Jesús. Però per entendre plenament aquesta presentació, cal tindre present on va tindre lloc: en el riu Jordà. Allí és on van ressonar les paraules: Aquest és el meu Fill, el meu amat, en qui m’he complagut. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

Segon Diumenge del Temps de Nadal.                                                                             Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“Amor fet carn”

Nadal és el misteri de la proximitat de Déu. El Déu de Jesús no és un Ésser llunyà, distant, celestial. Sorprèn “l’enigmàtic” Verb que estava amb Déu, i el Verb era Déu. El Verb era la llum veritable que il·lumina tot ésser humà. Era al món i el món no el va conèixer. Vingué a casa seua i no el van rebre… El Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres…

Tot llenguatge sobre Déu és inadequat. Parlar de Déu és paraula humana. I aplicar a Déu la paraula és una manera de parlar; Déu no parla; no hi ha “paraula de Déu”; transmet un missatge si el sabem captar, com la vida i la Natura. Però necessitem balbucejar el misteri, i encara que siga amb paraules humanes maldestres intentem expressar què significa per a nosaltres. No “definir” què “és”, sinó expressar què significa per a nosaltres. Per això, de vegades, el llenguatge metafòric, simbòlic, poètic, artístic… expressa alguna cosa del que no sabem dir racionalment o intel·lectualment. Mística i teologia balbucegen el misteri. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

Diumenge dins l’Octava de Nadal. Sagrada Família.                                                       M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És un fet prou evident que vivim molt centrats en els nostres propis quefers. El ritme que imposa la societat per poder dur un sou a casa, de vegades (o molt sovint) fa que només tinguem temps per intentar no caure en el caos, i no estem atents a les persones que ens envolten.

En algunes ocasions són les persones majors d’una casa: el seu declivi, les malalties, les forces que van acabant-se, la ment que es debilita i la memòria que va diluint-se…; les persones majors ens importunen, molesten i entrebanquen el nostre ritme de vida. Sona molt dur, però en ocasions els apartem de la nostra vida amb la idea que tranquil·litza les nostres consciències que en una residència (que sona millor que asil) estaran millor atesos. Sé que hi ha casos extrems on, efectivament, eixa és la solució més sensata per a dur una vida digna, però n’hi ha d’altres… Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

IVé Diumenge del Temps d’Advent.                                                                                      Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Estem ja en vespres de NADAL. L’església en aquest últim diumenge d’advent està de preparació per al Nadal.

Ens insisteix a preparar-nos a allò que és inaudit, alguna cosa que no es comprén en cap religió: que el nostre Déu, siga un déu que només es manifesta a través de Jesús, un nen com qualsevol altre i que naix en una família senzilla i una mare, Maria, que tampoc entén el que li diuen de la seua maternitat d’un nen que és l’expressió de DÉU . Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

Tercer diumenge d’Advent.                                                                                                               Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Tradicionalment, la litúrgia denomina aquest diumenge (3r d’Advent), diumenge GAUDETE, per la pròxima celebració de Nadal, en el qual gaudim l’arribada del nostre Llibertador.

En aquesta celebració apareix un dilema: ¿continuar recreant-nos, com fa el món religiós, de la visió de l’Antic Testament, a la qual està aferrat Joan Baptista o acceptar la interpretació que ofereix Jesús, la qual és una crida a l’acció? Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

II Diumenge d’Advent.                                                                                                                  Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Joan, el fill de Zacaries i Isabel, va reconéixer el pas de Déu des del desert, que és la imatge de la precarietat, la solitud i el límit humà; i d’aquesta manera, va mostrar una esperança que naix en els llocs de la destrucció, el desassossec i la impotència, quan la mort ens visita, arriba la deterioració del cos i decau l’ànim. L’Advent de Déu pot convertir els nostres deserts en escales, els nostres límits en capacitats, l’abandó i la solitud en refugi i empar; en els deserts hi ha veus que ens conviden a tirar endavant, a confiar en la llum, en sentir-se fills estimats; en els deserts es fusiona la terra amb el cel, el temps amb l’eternitat, la densitat i el present amb l’horitzó obert. ¿Serem capaços de descobrir algun raig de llum en les situacions límits, en els atzucacs, en els decaïments personals, socials i polítics? L’esperança converteix la caiguda en vol, el fracàs en cerca i el crit en una súplica. “Criden, deia el poeta Vinicius de Moraes, que l’Infant naixerà entre les llàgrimes del temps. Diguen que els temps estan durs, falta aigua, falta carn, falta a vegades l’aire: hi ha una angoixa, més fora d’això, es va vivint”. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

Primer Diumenge d’Advent. Cicle A.                                                                                           Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La mesura del temps és totalment simbòlica i, així parlem de cap d’any, de calendari xinès, gregorià o d’inici d’any escolar, judicial o litúrgic.

A l’Església catòlica romana iniciem un nou any litúrgic, construït des d’un intent de seguir els passos de Jesús, recorrent les etapes de la seua vida des del naixement fins a la resurrecció. Per eixe motiu, comencem el temps d’advent per a preparar i celebrar el naixement de Jesús. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”