Comentaris a les Lectures

Diumenge de Pasqua de Resurrecció.                                                                           (Fets 10,34a.37-43; Salm 117; Col 3,1-4; Jo 20,1-9).                                                                          M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És aquest el dia en què actuà el Senyor. I encara que cada evangeli narra aquest moment de forma distinta, coincideixen en uns pocs detalls: que era el primer dia de la setmana, que estava fent-se de dia i que el privilegi (o l’esglai) de trobar la llosa fora del seu lloc el tingueren les dones.

L’evangelista Joan presenta Maria Magdalena: ningú dubta de l’amor que moltes persones alçades i rescatades del fang i de la misèria professaven a Jesús. Hagueren anat amb ell a la fi del món. I Maria Magdalena és de les poques que tenen nom als evangelis. Joan ens la presenta sola, quan encara era fosc, camí del sepulcre. ¿A pregar? ¿a plorar? ¿a sentir de prop l’ésser estimat? Tant és; la realitat és que no hi ha sepulcre tancat, que no hi ha llosa, que Jesús no hi és.

Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

Diumenge de Rams.                                                                                                                   (Is 50,4-7; Salm 21;  Fl 2,6-11; Mt 26,14-27,66)                                                                                Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Al costat d’aquesta aclamació i processó triomfant dels rams, es llegeix l’evangeli de la Passió del Senyor. Gloria i creu.

No una creu masoquista, sinó una creu de salvació. Perquè el que s’exalta ací no és el dolor, el sofriment, la resignació. Jesús sap que morirà, però ho fa amb el cap alt, encara que siga pujat en un ruc, signe suprem de la humilitat i de la reialesa sense tron, que és la reialesa de Déu. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

V Diumenge  de Quaresma                                                                                            (Ez 37, 12-24. Salm 129. Jo 11, 1-45)                                                                                                       Llorenç Gimeno Soler és membre del Grup Cristià del Dissabte. 

Un nou esperit

Darrera setmana de Quaresma. Diumenge següent, de Rams, iniciem setmana santa. Els diumenges de quaresma, primeres lectures, Déu ofereix salvació a Adam i Eva, Abraham, Moisès, David. Avui, Déu pel profeta Ezequiel transmet un missatge d’esperança al poble d’Israel en els temps difícils de l’exili de Babilònia, en un moment en què el poble ha perdut l’esperança. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

IV Diumenge de Quaresma.                                                                                                     ( 1S 16,1b.6-7.10-13a; Salm 22;  Ef 5,8-14;  Jn 9,1-41 )                                                            Ximo García Roca és membre del Grup Cristià del Dissabte.

LES TRES CEGUESES

El relat d’este diumenge sobre la curació del cec de naixement il·lumina les obscuritats de la vida personal, una certa distorsió teològica de la mirada teològica, i una perillosa perversió de la vida col·lectiva.

La primera il·luminació té com a protagonista un jove pobre i cec de naixement, que mai no ha conegut la llum. L’encontre amb Jesús, que passa d’incògnit, revela el desig de llum que habita en el cor humà. No es troba amb un sanador exòtic que disposa de poders ocults, sinó amb un mestre que treballa els seus ulls amb fang i saliva i li demana que vaja a llavar-se a la piscina comunitària. Gràcies a esta col·laboració, el captaire que estava a la porta del temple recupera la seua autonomia i la seua independència. Fins i tot en la seua ceguesa hi havia un impuls cap a la llum. Déu no deixa d’actuar en les nostres obscuritats. Com diu el llibre de Samuel, el Senyor «no es fixa en les aparences, sinó que mira el cor». Quan el jove es pregunta qui li ha tornat la vista, Jesús li diu: «Està davant de tu, l’estàs veient, t’està parlant». Les nostres obscuritats estan habitades per Déu, que ens troba en qualsevol situació i guarda un raig de llum per a cada persona. Com canta el salm, «ens conduïx cap a fonts tranquil·les i restaura les nostres forces». Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

III Diumenge de Quaresma.                                                                                                (Ex. 17,3-7; Sal. 94, 1-2.6-9; Jn. 4, 5-42)                                                                                               Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

 Moltes vegades al nostre voltant se sent aquella frase que crida: On està Déu?

Envoltats en tanta violència, tragèdies, guerres i maltractaments, els nostres llavis pronuncien: Hi ha Déu? D’ahí l’expressió estar abandonats de la mà de Déu.

Ens han parlat de Déu com un ésser totpoderós i, possiblement, siga l’origen d’una confusió que provoca una reacció contra el silenci de Déu, contra la inacció aparent que no evita tant de dolor ni impedeix tanta crueltat. Ix el crit trencat: Per què ho permet? Per què no evita tanta desgràcia? Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

II Diumenge de Quaresma.                                                                                                       (Gn 12,1-4a; Salm 32; 2Tm 1,8b-10; Mt 17,1-9)                                                                            Francesc Aracil és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La transfiguració de Jesús significa el moment que tots necessitem per a enfortir la nostra fe. Enmig de les dificultats de la vida, entre les faenes i els treballs de cada dia, volem continuar endavant fidels al nostre compromís cristià. Volem ser fidels al nostre baptisme, volem ser seguidors de Jesús, volem mantenir-nos en la nostra opció del Regnat de Déu que el Natzaré ens proposa. Així ho manifestem en els nostres moments de pregària en comú i així ho interioritzem en la nostra oració personal. La nostra vol ser una vida de fe en el Déu de Jesús, el Déu que salva. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

Primer Diumenge de Quaresma.                                                                                     (Gn 2, 7-9; 31-7; Salm 51 (50); Rom 5, 12-19; Mt. 4, 1-11.)                                              Mossèn Joan Baptista Almela i Hijalva és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La temptació inevitable

Els textos bíblics que avui ens presenta la litúrgia són importantíssims per a comprendre la naturalesa humana, sempre que no els llegim com històries passades sinó com narracions que ens aclarixen qui som i què ens passa i ens passarà.

La primera lectura és una narració mítica, simbòlica, que contesta  la pregunta de per què existeix tant de mal. No conta un succés històric sinó que fa una reflexió sobre una sensació universal: per què la vida humana, que desitgem paradisíaca, sempre es veu frustrada? La resposta que trobaren aquells pensador de fa més de tres mil anys és que l’ésser humà, cada persona, vol ser déu; conèixer el que és bo i mal, però oblidant que el nostre pensament i la nostra actitud interessada no és capaç primàriament de pensar en el bé comú  de la societat i de la natura, sinó que considera bo el que li plau i refusa el que li desplau. En no agafar la senda humil i participativa que el Creador li mostra, agafa la del camí superb: “jo diré allò que a mi m’interessa que siga bo o roí”. “No morireu, diu la serp que tots tenim dins,  a l’inrevés, sereu com déus coneixedors del bé i del mal”. Això passa i passarà en cada generació inevitablement. El paradís que tenim a l’abast desapareix i la sensació joiosa de sentir-se part de la natura i de la humanitat s’evapora. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

VI Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                       (Sir 15,15-20; Salm 118; 1C 2,6-10; Mt 5,17-37S)                                                                           Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.

La lletra de la Llei

El passatge de Mateu 5, 17-37 és ensems clar i enigmàtic per tal com, en poques ratlles, Jesús consagra el valor absolut de les prescripcions de la Llei i els Profetes al mateix temps que les considera insuficients per accedir al Regne del cel. El que llegim és que es pot ser el més gran al Regne del cel per haver complit i ensenyat a complir tots els manaments, fins els més menuts, i, tanmateix, no entrar-hi.

“Maleït el qui no observe els manaments d’aquesta llei i no les complisca”, havia dit el Deuteronomi. I sant Pau, en esmentar als Gàlates aquest versicle, afegeix “totes les prescripcions que hi ha”. És a dir, fins la més menuda. També sant Jaume havia escrit que “si algú compleix tota la Llei però deixa d’observar-la en un punt, es fa culpable davant la Llei sencera” (Jm 2,10). Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

V Diumenge del Temps Ordinari.                                                                                           Onofre Vento és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“La nit es fa llarga, el desfici m’ompli fins que naix l’albada…..i no em queda gens de fil, fins que neix l’esperança” (Job. 7, 1-4 i 6-7.),   ho acabem d’escoltar del llibre de Job, i que ens fa pensar en la necessitat de tenir actiu un projecte de vida que ens marque el camí a seguir; que ens done llum dintre de la foscor, de manera que ens evite caure en la desesperança.

Necessàriament este projecte de vida que puga donar sentit al nostre actuar i ens mantinga actius i amb força per a seguir caminant, ha de passar per l’encontre, el diàleg i la col·laboració amb les persones del nostre entorn. Ha de fer possible i dur endavant una societat més justa, equitativa i solidària.

Hem de pensar que “soc jo quan ajude als altres i em reforce en mi mateix quan estic amb els altres …  en el treball en equip, de compartir, de col·laborar.

Pel contrari, si  cada un busca els seus objectius sense fer-los coincidir amb els altres… desapareix el concepte de bé comú. El bé comú passa per organitzar la societat de manera que tots, fins els que pitjor estan, tinguen un mínim de condicions vàlides. I això depèn de tots.

Hem de fer l’esforç per seguir endavant i que cada vegada en siguem més. Per  tant, hi ha esperança sempre que hi hagi gent que en cada moment de la història intente que el seu entorn sigui millor… col·laborar  amb l’altre, cooperar amb l’altre i donar fruit i oferir els meus fruits.”  (Enrique Lluch Frechina. Entrevista 26/12/2025 en “Valencia Plaza”)

En esta línia va també St. Pau: “M’he fet dèbil amb els dèbils, per guanyar als dèbils, m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costara el que costara.”     (Iª Corintis 9, 16-19 i 22-23.)

Així mateix, este és l’exemple que ens dona el Jesús de l’Evangeli: atendre les persones més febles i desemparades, que estan sofrint la marginació i l’abandó.

Com a seguidors del Jesús, estem obligats a comprometre’ns en la construcció d’una societat de justícia on es respecten els drets de totes les persones, una societat que lluite per la igualtat de tots els éssers humans, una societat que entenga  que als problemes que puguen anar sortint es busque la solució a través del diàleg, mai per la violència.

En el temps actual, vista la dinàmica d’agressivitat  que estan seguint els nostres dirigents mundials, i com es va creant un clima d’agressivitat al nostre entorn, ens hem de sentir obligats a denunciar estes situacions i ficar tots els mitjans al nostre abast per construir un món de respecte i pau. No podem  estar callats davant l’escalada armamentista, capaç de destruir el nostre planeta; no podem romandre passius quan s’estan massacrant pobles sencers en la recerca del propi interès; no podem callar davant l’abandó de milers de persones que arriben a les nostres costes fugint de la misèria i la guerra i en la recerca d’un espai on realitzar la seua vida… i així podríem seguir denunciant l’atropellament dels drets humans.

Esta obligació nostra ha de ser la Llum que il·lumina el nostre caminar i dona sentit a la nostra vida.

IV Diumenge del Temps Ordinari. Les Benaurances.                                                  Mª Dolores Simarro és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Reflexionem amb una catequesi del papa Francesc.

L’Evangeli ens diu que Jesús, en veure a la gentada que el seguia, va pujar a la muntanya, es va asseure i dirigint-se als seus deixebles, va proclamar les Benaurances. El missatge estava dirigit als seus deixebles, però també a la gent; és a dir, als altres, a tota la humanitat. Amb les benaurances Jesús ens dona els “nous manaments”, que no són normes, sinó que assenyalen el camí de la felicitat que Ell ens proposa.

Les Benaurances il·luminen les accions de la vida cristiana i revelen que la presència de Déu en nosaltres ens fa veritablement felices. A vegades, Déu tria camins difícils d’entendre, per exemple, el dels nostres propis límits i el de les nostres derrotes, però és allí on manifesta la força de la seua salvació i ens concedeix la veritable alegria. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”