El Grup de Rectors del Dissabte, en vista de les properes eleccions generals del 9 de març ofereix les seues reflexions per tal d’il·luminar la construcció de les propostes polítiques i l’exercici lliure del vot, des de la perspectiva evangèlica. Continuar llegint “APROFUNDIR EN LA DEMOCRÀCIA I EN LA SOLIDARITAT”
Les reaccions que han provocat arreu de l’Estat l’aprovació, per part del Congrés dels Diputats, de la Llei de la Memòria Històrica, palesen que les seqüeles de la guerra del 1936 al 1939 encara no s’han superat. I no hi ha per a menys, ja que qualsevulla guerra civil és el pitjor que li pot passar a un poble. L’únic camí que mena a la veritable reconciliació passa per la justícia; una justícia que a hores d’ara, i malgrat les bones intencions dels promotors de la transició política, no s’ha verificat plenament per als vençuts. Continuar llegint ““LA VERITAT FA MAL PERÒ L´OBLIT MATA” Desmond Tute (2007)”
DAVANT EL NOMENAMENT CARDENALICI DE N’AGUSTÍN GARCÍA-GASCO.( octubre 2007)
Són molts els qui, oblidant-se que el cardenalat es dóna a títol personal, estan ressaltant el reconeixement tan gran que suposa el fet que la nostra Diòcesi haja estat designada seu cardenalícia. Si això significara que la Diòcesi ha de destacar per la seua fidelitat apostòlica al Senyor i als seus vicaris, que són els pobres, hem d’alegrar-nos i felicitar-nos. Si, pel contrari, vol situar-nos en la dinàmica dels honors i els poders d’aquest món, hem de prevenir-nos-en com a temptació messiànica. A nosaltres, que apostem per una Església cada vegada més evangèlica i servicial, presidida per Pastors que donen la seua vida pel Poble, ens sembla arcaica l’estructura honorífica del cardenalat i tan mundana que fins i tot s’anomenen “Prínceps” de l’Església els qui reben aquest encàrrec. Per això hauria de suprimir-se aquesta institució, deixant les seues responsabilitats actuals a càrrec d’altres organismes més representatius de tot el Poble de Déu. Continuar llegint “DAVANT EL NOMENAMENT CARDENALICI DE N´AGUSTÍN GARCÍA-GASCO”
L’ESGLÉSIA QUE VOLEM I EL BISBE QUE NECESSITEM
(DAVANT EL NOMENAMENT DEL NOU BISBE DE VALÈNCIA) (juny 2007)
Els membres del Grup de Rectors del Dissabte, recollint el sentiment de molts capellans i seglars de la nostra Diòcesi, volem fer pública la nostra reflexió davant el nomenament del nou Bisbe, que presidirà en la fe i la caritat aquesta parcel·la del Poble de Déu que camina a València. Continuar llegint “L´ESGLÉSIA QUE VOLEM I EL BISBE QUE NECESSITEM”
DAVANT LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES I MUNICIPALS DE 2007 (Maig 2007)
Els membres del Grup de Rectors del Dissabte, que ens reunim per revisar i potenciar la tasca evangelitzadora que realitzem en ambients populars, obrers i estudiantils, amb una perspectiva d’inculturació en el nostre poble valencià, hem reflexionat des de la fe en Crist Ressuscitat sobre les eleccions municipals i autonòmiques que celebrarem el 27 de maig. Continuar llegint “DAVANT LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES I MUNICIPALS DE 2007”
1707-2007:¿Tres-cents anys refent la desfeta?
REFLEXIONS DES DE LA FE CRISTIANA. (Març 2007)
A la darreria del segle XVII s’operà un canvi important a l’Occident d’Europa, donat que l’hegemonia continental de França hagué de cedir el pas a un equilibri europeu amb l’auge de les potències marítimes d’Anglaterra i Holanda. A aquesta lluita per la supremacia imperial s’afegí el problema successori en la corona d’Espanya, on aspiraven al tron Felip de Borbó, representant de França, i l’arxiduc Carles d’Àustria, amb el suport d’Anglaterra i Holanda. Castella s’uní al borbó, i la Corona d’Aragó optà per l’austracista. A l’interior del Regne de València, l’elit oligàrquica, anomenada “botiflers” s’adherí majoritàriament a Felip de Borbó, i els llauradors i les classes humils, anomenats “maulets”, eren austracistes. Aquells defensaven uns privilegis, aquests uns drets forals. Semblantment ocorregué a l’Església: mentre l’alt clergat es solidaritzava amb l’aristocràcia terratinent borbònica, la baixa clerecia estigué al costat del poble pla. Així el Regne de València es convertí d’alguna manera en el camp de batalla on es dirimí la Guerra de Successió. Continuar llegint “1707-2007: ¿TRES-CENTS ANYS REFENT LA DESFETA) (2007)”
DESPRÉS DE LA VISITA DEL PAPA A VALÈNCIA (Juliol 2006)
En vista del desenvolupament de la visita del Papa a València i les reaccions que ha produït el seu muntatge a càrrec dels organitzadors, la reflexió que el Grup de Rectors del Dissabte va fer pública el passat 24 d’abril ha resultat lúcida i premonitòria. Continuar llegint “DESPRÉS DE LA VISITA DEL PAPA A VALÈNCIA (2006)”
AMB MOTIU DE LA VISITA DEL PAPA BENET XVI A VALÈNCIA (abril 2006)
Els rectors en parròquies populars i obreres, que constituïm el «Grup de rectors del dissabte», volem que la visita del Papa a València, amb motiu de la «V Trobada Mundial de les Famílies», siga una Bona Notícia per al Poble de Déu i per al nostre món, tan desitjós de signes d’esperança. Per això, ens cal ser confirmats en la fe pel successor i continuador de Pere i, també, el volem ajudar a exercir evangèlicament el seu propi ministeri, de manera que alimente l’esperança i l’amor. Continuar llegint “AMB MOTIU DE LA VISITA DEL PAPA BENET XVI A VALÈNCIA (2006)”
ESGLÉSIA I SOCIETAT EN L’ACTUAL SITUACIÓ ESPANYOLA (desembre 2004)
El “Grup de Rectors del Dissabte”, sacerdots en parròquies populars i obreres, sense més representativitat que la concedida per la fidelitat a la nostra vocació i pel servei al bé comú, ens veiem en l’obligació de promoure un diàleg amb creients i no creients amb vista a la construcció d’una societat més convivencial i justa. Continuar llegint “ESGLÉSIA I SOCIETAT EN L´ACTUAL SITUACIÓ ESPANYOLA (2004)”
DECLARACION ANTE LAS ELECCIONES GENERALES 2004
Las próximas elecciones generales nos sitúan ante reales encrucijadas que interpelan a la conciencia cristiana y, con más razón, a quienes hemos convertido la opción por los pobres en vocación y tarea. De la voluntad ciudadana dependerá en gran medida que caminemos hacia formas autoritarias de gobernar lo público o hacia formas participativas y democráticas; que decidamos vivir en una sociedad organizada sobre la competitividad de los fuertes o sobre la solidaridad con los débiles; que construyamos una sociedad de acogida o una sociedad excluyente; que los pueblos de España se instalen en la crispación o en la construcción de consensos en torno a los que están peor situados; que España sea una nación de nacionalidades y sea capaz de aceptar un proceso histórico abierto. Continuar llegint “DECLARACION ANTE LAS ELECCIONES GENERALES 2004”
