Alfons Llorenç, periodista, fou Cap de Premsa del Consell del País Valencià i Cap del Gabinet del President del Consell del País Valencià

El procés autonòmic valencià, una esperança frustrada

Era el 25 d’abril de 1979. Havien passat, dia per dia, 272 anys de la desfeta d’Almansa. Aquella diada, secundant l’acord del Consell del País Valencià, els ajuntaments de Picanya (Horta) i Bellreguard (Safor) convocaren una sessió solemne amb un punt de transcendental importància: sol·licitar l’autonomia del País, d’acord amb el previst a la Constitució Espanyola. Així iniciaren el camí cap a l’autogovern. I començaren a comptar els sis mesos que marca el text constitucional. Secretament coordinat des de la Presidència de la Generalitat provisional, s’aconseguí que el 99 per cent dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99’9 per cent dels ciutadans, demanaren l’autonomia, quan “la via constitucional establerta a l’article 151” només exigia el 75 per cent. Acords, que, autentificats per tres notaris de València es presentaren el 25 d’octubre de 1979 al Congrés del Diputats, per tractar-se d’un procés que implicava la construcció de l’Estat. Només quedava convocar el referèndum per al 28 de febrer de 1980. Però, fruit d’un pacte entre el PSOE i UCD es bloquejà, amb violències i il·legalitats, l’accés del País València a una autonomia de primera. Una estratègia de colp d’estat, una aplicació primerenca d’un 155 anihilador.

Per Alfons Llorenç Continuar llegint “EL PROCÉS AUTONÒMIC VALENCIÀ, UNA ESPERANÇA FRUSTRADA”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sé primavera.

Cuando pases el invierno
confinado en tu dolor
despierta de tu letargo
y abre tus yemas al sol.
El milagro de la vida
renace en la primavera,
cada flor es la sonrisa
que te saluda y te espera.
Un derroche de hermosura,
flores de todo color,
la risueña margarita
y la rosa en su esplendor.
La fiesta de los sentidos
se celebra en cada flor,
promesa de vida plena,
sangre que hierve de amor.
Sé primavera, sé flor,
sé perfume de azahar,
sé la brisa que acaricia,
sé sonrisa, luz y paz.
Sé como el viento de Marzo,
sé tú la lluvia de Abril,
sé Mayo florido y limpio,
sé Junio alegre y feliz.
Sé luna llena en la noche
que acompaña tu silencio,
sé sol alegre de aurora,
y al ocaso, sigue siendo.
Sé trino, sé tú gorjeo,
sé cielo azul, prado verde,
agua blanca en la cascada
y transparente en la fuente.
Sé sonrisa, sé alegría,
sé como eres tú de veras
en la fiesta de la vida.
Lo dicho, sé primavera.
(Deme. 31 Marzo 2022)

Javier Arias Artacho

Les processons de Setmana Santa s’assemblen a aqueixos grans temples que els turistes recorren i admiren més enllà de les seues creences. Les imatges, els confrares i les andes exhibeixen el seu poder contra vent i marea. El rebuig a l’Església és cada vegada més generalitzat, els temples estan cada vegada més buits i la mitjana d’edat entre els seus fidels sol rondar els 60 anys, però molt pocs a Espanya s’atrevirien a qüestionar la Setmana Santa! Per a la majoria de la població és un esdeveniment turístic i amb un valor cultural inqüestionable. Allò sorprenent és que algú el puga avaluar com el reducte d’una fe amagada i silenciada, quan, en moltes ocasions, només es tracta de folklore. Continuar llegint “LA SETMANA SANTA, UN MIRATGE DEL PASSAT”

Continuar llegint “9 D´ABRIL:INSUBMISSIÓ A TOTES LES GUERRES”

Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En diàleg amb Jacqueline Straub –teòloga alemanya autora de Jove, catòlica i dona. Per què vull ser sacerdot–, el teòleg moralista Marciano Vidal “convidà els presents a sumar i no accelerar les passes del procés sinodal obert”, escriu J. Beltran en Vida Nueva. De sobra sabem que en Vidal no és gens sospitós d’immobilisme ni d’oposició a la línia del papa actual. De fet, ell recolza clarament la posició de Straub, com també la dels qui demanen preveres casats o que els fidels participen en l’elecció dels càrrecs eclesiàstics. Continuar llegint “SÍNODE: SUMAR O ACCELERAR EL PAS?”

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II.- La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI.-Reptes a les Esglésies.

PART SISENA . REPTES A LES ESGLÉSIES

Els abusos sexuals a menors i persones vulnerables, que hem analitzat al llarg dels cinc capítols anteriors, s’han incubat igualment en l’espai eclesiàstic que no és aliè al que esdevé a l’ésser humà ni als processos culturals i socials. Els fets han evidenciat algunes situacions, que estaven latents, i han produït danys col·laterals que fan trontollar l’exemplaritat d’una institució de caràcter moral, que representa el moviment de Jesús. La serietat del desafiament va merèixer la convocatòria d’una Cimera mundial celebrada a Roma. al més alt nivell sobre la protecció dels menors a l’Església. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (VI)”