Déu vos guard,
Soc el p. Marcel Capellades. Fa 28 anys que estic a la diòcesis de Vic. Soc monjo i visc retirat.
El motiu de la meva carta és la resposta que heu donat a la carta de la Sra. Isabel Turull, germana del nostre pres polític. Continuar llegint “CARTA DEL MONJO MARCEL CAPELLADES RÀFOL A MONS. OMELLA, ARQUEBISBE DE BARCELONA”
Honori Pasqual i Martí és membre del Grup Cristià del Dissabte i del Grup del Dijous a l´Octubre
L’anticipada programació del teatre Principal de València, l’obra Poder i Santedat, l’autor de la qual és Manuel Molins i el director Paco Azorín, està originant una sèrie de crítiques, procedents tant de l’extrema dreta, com de l’arquebisbat , especialment del seu titular.
El Grup del Dijous a l’Octubre reprovem la petició de retirada de la programació d’aquesta obra teatral. Igualment considerem desproporcionada, parcial i ideològicament esbiaixada la qualificació d’atac a la llibertat de religió, ja que no hi ha cap relació entre llur representació i la pràctica voluntària de qualsevol acte religiós. Més encara: qui decidesca veure Poder i Santedat ha d’eixir de casa, desplaçar-se, treure i abonar el tiquet i observar les normes que el teatre disposa arran de la pandèmia. Tota una decisió personal, totalment aliena a qualsevol imposició o atac a la llibertat. Continuar llegint “COMUNICAT ARRAN DE PODER I SANTEDAT”
Això deia el salesià Justino Sarmento Rezende (Religión Digital, 11 de setembre de 2020), per explicar el procés que ha de fer l’Església a l’Amazònia. I evidentment a tots els països, i més i tot al País Valencià on encara hui l’Església actua amb una mentalitat colonitzadora. I és que, com deia aquest religiós salesià, “les pràctiques missioneres seran colonitzadores” (com ho comprovem a l’Església del País Valencià), “si un només pensa en ensenyar i no en aprendre”. Justino Sarmento recollia la idea del papa Francesc, que “reforça la nova lectura de l’acció evangelitzadora”, on “els indígenes no són objectes i destinataris de la missió de l’Església, sinó que són subjectes, protagonistes i interlocutors de la missió a l’Amazònia”. Continuar llegint “D´UNA ESGLÉSIA COLONITZADORA A UNA ESGLÉSIA INCULTURITZADA I ENCARNADA”
Per tot arreu es troba desconcert i, a més, en totes les institucions.
A nivell d´Església trobem corrupció al Vaticà, delictes flagrans que pareix que no són prou com per a posar ja “pates amunt” els dicasteris i passar a entonar el “mea culpa”; el crèdit de l´Església per terra. El cardenal Rouco fent de les d´ell: manifassejant nomenaments de bisbes amb la complicitat d´altre cardenal a Roma, com si foren cromos on aquest sí i aquest no. Per què? segurament perquè aquells que salten la comba de la cordada pròpia, sí, i els qui no estan dispostos a saltar eixa comba, no. I, on és l´Esperit Sant? Potser que engabiat. També açò mateix passa als diferents bisbats on els diferents equips de govern solen ser monocolor sense representar les distintes possibles lectures de l´Evangeli que conviuen a la diòcesi. Continuar llegint “AÇÒ, COM S´AGUANTA?”
(Un verso de Pedro Casaldáliga)
(El problema no es el Papa,
el problema es el papado).
Li faig saber que fa poc més d’una setmana el meu pare, Domènec Turull Marquès, ens va deixar. Avui, 1 d’octubre de 2020, dia en què també ens ha deixat el pare Hilari Raguer, li vull dir amb tot el dolor que estem vivint, però amb tota la senzillesa i humilitat de què soc capaç, que no entenc res. Ja fa sobretot tres anys que com a cristiana no entenc res. Continuar llegint “Carta oberta al cardenal i arquebisbe Omella i a qui correspongui”
La mentalitat liberal està tan arrelada a la nostra manera de viure que acceptem, amb tota normalitat, deixar de pensar en els altres i que cadascú es resolga la vida. En cap cas, fer propis els problemes d´altres; que cadascú mire com resoldre els seus problemes, no s´ha d´auxiliar cap persona; oblida´t, ahí no se t´ha perdut res. Continuar llegint ““DONEU-LOS MENJAR VOSALTRES MATEIXOS” (Lc. 9,13)”
Portada del llibre d´Alfons Llorenç
Aquest és el títol del llibre que, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha escrit l’amic Alfons Llorenç. Aquesta obra, que recomane pel seu interès, i que està estructurada en dotze capítols, té com cinc “pròlegs”, el primer dels quals és de l’escriptor Joan Francesc Mira., amb un text del seu llibre, “Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador”. El segon dels “pròlegs” o introduccions és del professor Manuel Sanchis Guarner, del llibre “Sant Vicent Ferrer. Sermons de Quaresma”. El tercer text és de l’assagista Joan Fuster, de la seua obra “Notes per a un estudi de l’oratòria vicentina”. El quart dels “pròlegs” és del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, del seu, “A Sant Vicent Ferrer. Epístola amb segell d’urgència”. Finalment l’últim dels textos és de l’escriptor Carles Salvador, amb el seu “Himne a Sant Vicent Ferrer”. Continuar llegint “EL MONJO JOSEP MIQUEL BAUSSET ESCRIU SOBRE EL LLIBRE DE SANT VICENT”
INTRODUCCIÓ
Recordem avui els patriotes catalans que van morir per defensar les llibertats nacionals de Catalunya i també els membres de la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat que han mort i els seus familiars. I també volem tenir present avui, en l’acció de gràcies, el bisbe Pere Casaldàliga i mossèn Manel Pousa, dues persones solidaries i compromeses, dedicades als més necessitats, homes plens de bondat, que tenien la força de l’Evangeli, la força dels que no s’aturen mai. Continuar llegint “HOMILIA DE L´11 SETEMBRE A MONTSERRAT”
El 13 de maig passat, en plena pandèmia (i per això va passar desapercebut l’aniversari), va fer deu anys de la mort del bisbe Rafael Sanus, un pastor bo, seguidor de la línia aperturista del cardenal Tarancon. Però a més, aquest 2020 es compleixen vint anys que el bisbe Sanus va dimitir com a bisbe auxiliar per les diferències amb l’arquebisbe de València, Agustín García Gasco, ja que se sentia marginat. Continuar llegint “RAFAEL SANUS: UN BISBE DEL VATICÀ II”