REVUELTA DE MUJERES EN LA IGLESIA

por PEPA TORRES

Este texto de la feminista judía Norteamérica Esther M. Broner [E .M. Broner y Nomi Nimrod, A Woman´s Passover Haggadh. Citado en E.S.Fiorenza, Pero ella dijo. Trotta, 1996, p.213] me sirve como punto de partida para narrar qué es la Revuelta de mujeres en la iglesia y cuáles son sus aportaciones y reivindicaciones concretas en el marco de los movimientos de reforma propugnada por el papa Francisco, incorporando en ella la perspectiva de los movimientos de liberación de las mujeres. Continuar llegint “REVUELTA DE MUJERES EN LA IGLESIA”

PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ

Paco Gramage és membre del Grup Cristià del dissabte

Amb ocasió de la publicació del llibre “El Evangelio según San Mateo de Pasolini” de José María Monzó, expose unes reflexions que m’ha sugerit la lectura d’aquest llibre.

Aquesta pel·lícula es forja entre 1962-64. Però, previ, (1963), hi ha un entramat d’actuacions cinematográfiques, que van motivar en Pasolini un desig irracional de realitzar la película l’Evangeli de Sant Mateu. Em referisc a la producció més important d’aquell moment que fou la pel·lícula Ro go pag, de quatre episodis. Dirigits per Roberto Rosellini, Godart, Gregoreti; el segon episodi el va realitzar Pasolini (La Ricota-El Requeson-Brull) i que va resultar ser allò que se sol dir : tota una declaració d’intencions. En aquest episodi anticipa ja una altra mirada , que avantaja el que seria l’Evangeli de S. Mateu, i que ja va generar, pel seu contingut, una tensa polèmica, que tingué com a conseqüència, la obligació per part de Pasolini, que presentara una autodefensa judicial en estos termes: “soc anticlericà, i no em fa gens de por dir-ho, però sé que en mi hi ha dos mil anys de cristianisme…. Estaria boig si negara que aquesta poderosa força està també en mi, si deixara als capellans el monopoli del Bé”. Continuar llegint “PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ”

Per Riccardo Petrella

(article publicat en Atrio.org d´avui 23-3-2022)

Riccardo Petrella  és Doctor en Ciències Polítiques i Socials i doctor honoris causa per vuit universitats: Suècia, Dinamarca, Bèlgica (x2), Canadà, França (x2) i Argentina. Professor emèrit de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica); President de l’Institut Europeu de Recerca en Política de l’Aigua (IERPE) a Brussel·les (www.ierpe.eu). President de la “Universitat del Bé Comú” (UBC), una associació sense ànim de lucre activa a Anvers (Bèlgica) i Sezano (VR-Itàlia). De 1978 a 1994 va dirigir el departament FAST, Previsió i Avaluació en Ciència i Tecnologia a la Comissió de la Comunitat Europea a Brussel·les, i el 2005-2006 va ser president de l’aqüeducte de la regió de Puglia (Itàlia). És autor de nombrosos llibres sobre l’economia i el procomú.

Continuar llegint “PER POSAR FI A LA GUERRA A UCRAÏNA, HEM DE SABER COM PREVENIR NOVES GUERRES”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

¿Cómo acabar con la guerra?
¿combatirla a cañonazos?
un país hecho pedazos,
la gente que se destierra
y el futuro que se cierra.
Continuar llegint “CONTRA LA GUERRA”

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg.

ALIATS, CÒMPLICES, COMPANYS
(publicat en Diario Levante 18•03•22)

Les persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna són alhora víctimes del poder absolut i irracional, que fereix i ofén; i missatgeres que porten notícies sobre la condició humana. A les víctimes se’ls acull, acompanya i defensa; les missatgeres atesten, increpen i obrin expectatives d’una altra història possible i necessària. Un testimoni de l’atemptat d’Atocha, segons conta David Trueba en “Érase una vez“, va deixar escrit que «els cadàvers esbocinats impressionaven, però el que no oblidaré mai són els timbres dels seus telèfons mòbils, que esperaven que algú contestara. És duríssima la mort, però hi ha una mort major quan saps que l’esperança serà defraudada, quan saps que ningú contestarà a la crida». Continuar llegint “ALIATS, CÒMPLICES, COMPANYS”

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.

CONSTRUCCIÓ SOCIAL I POLÍTICA DEL MALFACTOR

Els abusos infantils no se sustenten sobre la visió huit-centista d’uns menors submisos i sotmesos, ni la figura de l´abusador pot entendre’s només des de les teories delinqüencials; es requereix tant de la visió victimològica interessada pels processos de reparació, recuperació i resocialització com de la visió holística preocupada per evitar el sofriment de víctimes i victimaris sense que per això s’establisca cap mena d’equiparació o equidistància. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (IV)”

Aquest Article del sociòleg Fernando Vidal publicat en Vida Nueva nº 3261 posa l’accent sobre el significat d’una invasió com la d’Ucraïna, ultra l’evident injustícia i  trencament de les regles internacionals: les nacions, diu Vidal, s’han configurat quasi com a humanitats paral·leles.

ENS HAN ENVAÏT A TOTS

Ja no se sosté més, són insuportables els impediments que els nacionalismes posen a la comunió entre tots els éssers humans. El que pateixen els ucraïnesos som nosaltres mateixos patint-ho. No han envaït Ucraïna, sinó que ens han envaït a tots. Hem de refonamentar el que significa fraternitat.

En 2019, Trump va proclamar en l’ONU que el futur no pertany als globalistes, sinó als patriotes, i va assenyalar, d’aqueixa manera, l’enfortiment dels projectes despòtics que, com Putin, estaven usant el nacionalisme per a legitimar els seus interessos.

A l’inici de la pandèmia, i amb la publicació de Fratelli tutti, vam poder constatar l’emergència d’un moviment reaccionari anti-cosmopolitista. D’altra banda, Fratelli tutti constata que s’ha detingut la línia del progrés mundial de la democràcia i que l’autoritarisme no solament no es redueix, sinó que es consolida.

Especialment, el post comunisme ha solidificat un model d’ultracapitalisme dirigit des de la plutocràcia estatal i la seua clientela d’oligarques. Han aprofitat l’ultraliberalisme globalitzador i mobilitzen el pitjor del nacionalisme. Junts, nacionalisme i ultracapitalisme, formen un conglomerat ideològic amb els negacionismes, supremacismes, el fonamentalisme religiós o l’avanç de la ultradreta.

Les nacions són comunitats patrimonials i culturals, però la seua evolució moderna les va configurar quasi com a humanitats paral·leles, amb la seua deriva racista i supremacista. La guerra d’Ucraïna ens demostra que la civilització de la globalització és un projecte fallit, perquè falla en els seus fonaments sobre el que és l’ésser humà, la Terra i la fraternitat. Aquesta última modernitat és un intent de civilització escrit amb un sol ull i necessitem la profunditat que dona mirar amb els dos.

Fernando Vidal

“SAPOS”

A veces en la vida

hay que tragarse algún sapo. (*)

Lo malo es acostumbrarse.

Ser pacifistas y ser miembros de la OTAN y enviar armas a la guerra.

Ser republicanos y aguantar una monarquía corrupta y sin vergüenza.

Ser ecologistas y depender tanto del petróleo, el gas y las nucleares.

Ser feministas y que haya tanta violencia, machismo y feminicidios.

Ser europeístas y mantener fronteras, CIES y FRONTEX.

Defender los Derechos Humanos y tener una ley de extranjería racista y clasista.

Decirse demócratas y tolerar fascistas en las instituciones.

Amar la verdad y tragarse bulos y mentiras.

Querer ser personas críticas y ver la tele y la prensa del sistema.

Ser laicistas y consentir los privilegios de la Iglesia.

Llamarse socialista y favorecer el capitalismo.

Querer ser anarquista y aceptar el Estado.

Ser creyente en Jesús de Nazaret y pertenecer a esta Iglesia clerical.

Deme Orte (Marzo 2022)

 

*”tragarse el sapo”: verse obligado a aceptar o soportar algo que genera fastidio.

Vicent F. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada diumenge procure escoltar diferents homilies, que tant sacerdots com bisbes pronuncien des de diferents llocs de la geografia, per comprovar, en mi mateix, els  efectes que em produeix la motivació que pretenen oferir.
Diumenge passat, primer diumenge de quaresma, la litúrgia presentava, com és costum a l’inici de la quaresma, les temptacions de Jesús al desert. Continuar llegint “SERMONS DIRIGITS A QUI?”

La malastrugança de la guerra i la còvid-19

Quan semblava que en el nostre món, l’occidental, quasi tocàvem el cel amb la mà, la pandèmia però, sobretot, la guerra, ens retornen a la realitat humana. Salut i pandèmia, guerra i pau ens donen consciència de la dimensió fràgil i ambivalent de l’ésser humà. Per una banda som constructors de fraternitat mitjançant l’empatia amb els sofrents i, per altra, som destructors d’humanitat a través de la guerra i de l’amenaça d’un holocaust atòmic. Àngels i dimonis.

La guerra que ha iniciat el rus Putin contra Ucraïna ens deixa en una situació de perplexitat, a la recerca d’una comprensió que se’ns escapa dels nostres horitzons habituals. Continuar llegint “LA MALASTRUGANÇA DE LA GUERRA I LA CÒVID 19”