Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

(Jeremías 31,15: “Oíd, en Ramá se escuchan gemidos y llanto amargo; es
Raquel que llora inconsolable a sus hijos que ya no viven”)

Dejadme llorar por quienes han muerto
para que al menos no mueran del todo.
El olvido total es otro modo
de morir o matar aunque encubierto.
Dejadme llorar con esta impotencia
de compartir al menos el dolor
de quienes han sufrido el horror
de tanta muerte y tanta indiferencia. Continuar llegint “DUELO”

El calvari per a les persones immigrants al nostre país és massa cruel, perquè entropessa amb una absència de pla d’intervenció per part del govern. La legislació és massa confusa i poc resolutiva i la voluntat política, per part dels parlamentaris, està molt allunyada del que caldria que fora per aquells que diuen voler ser servidors del poble. Continuar llegint “EL CALVARI DE L´IMMIGRANT”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

Orar por la paz en estos momentos
no es un rezo piadoso y recatado
sino un clamor, un grito entre tormentos
de dolor compartido a nuestro lado,
de rabia e impotencia, a la vez
que un abrazo fraterno esperanzado.

Continuar llegint “ORACIÓN POR LA PAZ”

Han cremat ja les falles 2024. La ciutat de València ha tornat a competir amb els seus monuments i la gran afluència de públic que ha volgut “rodar” la falla per poder contemplar-la des de tots els angles.

I, fora de concurs i fora de competició, la de la plaça de l’Ajuntament. Cridava l’atenció perquè semblava inacabada i escoltaves comentaris com que l’ajuntament no havia tingut prou diners per a acabar-la, per exemple. A uns altres els semblava una vergonya (imagine que per la impressió de ser poca cosa)… i el tema dels jóvens que, separats del monument faller, botaven la tanca de la mascletà. Continuar llegint “DOS COLOMS I UNA BRANCA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Si revisem les diferents religions, de forma generalitzada i salvant alguna honrosa excepció, poden dir que s’han portat i es porten molt malament amb les dones. L’Església catòlica, dins del cristianisme, no n’és una excepció perquè continua mantenint un tracte discriminatori i de desconsideració cap a la dona.

Viu una desafecció cap a ella i pareix que no vol mirar-se cap a dins i fer autocrítica del seu comportament; al contrari, assegura que són raons externes a ella mateixa (materialisme, secularisme, relativisme, laïcitat, hedonisme, vida d’espatles a Déu…) les que causen una mirada apartada de la voluntat de Déu i així es nega a mirar la seua manera de ser i de pensar que la manté fora de la manera d’entendre hui la vida. Continuar llegint “LES RELIGIONS I LA DONA”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Tot cos necessita d’un esquelet per poder mantenir-se dret, però cal que eixe esquelet es mantinga en unes condicions adequades per a realitzar tots els moviments que el cos necessita per al seu desenvolupament.

Les estructures són necessàries per poder mantenir organitzacions, moviments, parròquies i grups; són qui faciliten consistència i fermesa; ara  bé, no és l’estructura la cara visible d’una institució ni tampoc pot ser condicionament obstaculitzador perquè es puga progressar i créixer. Continuar llegint “ESTRUCTURES QUE MATEN”

autor: Pepe Carmons
Article publicat el 27 de febrer de 2024 en Noticias Obreras.

“La història de la Bíblia és la història de la Paraula de Déu als homes (Hebreus 1, 1-2). Però en cap lloc de la Bíblia ens trobem amb la Paraula de Déu directament. Sempre arriba a nosaltres per mitjà de determinats homes, sempre de manera humana i en un llenguatge humà; i la narració del diàleg entre Déu i els seus interlocutors privilegiats ha sigut enterament redactada per homes”[1]. Continuar llegint “L’EXPERIÈNCIA DE JACOB PER A ENTENDRE LA SINODALIDAD”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

El dia 1 i 2 de març s’ha realitzat al Vaticà un simposi sobre el futur del cristianisme, amb l’intent de mostrar una antropologia vocacional de cara a la formació de diaques i preveres.

El Papa Francesc està preocupat per la formació que s’està impartint als seminaris i tot perquè és urgent la necessitat d’acceptar que l’època de la cristiandat ha acabat; que ja no és possible, mirant-ho des de casa, el nacionalcatolicisme ni continuar pensant que fent ressonar les campanes, els temples s’ompliran; ni continuar volent que la societat visca i senta la veu de l’Església com a salvadora. Continuar llegint “JA NO CAP CRISTIANDAT”

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte

No vull ser irreverent ni maleducat en nomenar-te Enrique, a vosté Sr. arquebisbe de València, però en aquesta ocasió vull parlar-te no des del càrrec, sinó a tu com a persona, que en aquest moment has de sofrir el desgavell dels qui, moguts pel fanatisme ultra, encara que davant el Sr. arquebisbe volen semblar respecte i proximitat, no tenen cap inconvenient en tirar-se a la jugular, volent, Enrique, sotmetre’t a la seua ideologia. Continuar llegint “ÀNIM, ENRIQUE”