Materials

Alexandre Alapont a Zimbawe.

Aquest és el contingut íntegre de la comunicació que J.M. Bausset envià per a la missa funeral d’Alexandre Alapont.

“Servidor bo i fidel, entra al goig del teu Senyor” (Mt 25:22).

Són estes, estimat Alexandre, les paraules que hauràs sentit de Jesús. I és que després d’una vida al servici de l’Evangeli i als més pobres d’Àfrica, el Senyor t’ha rebut amb la tendresa de la seua abraçada: “Entra al goig del teu Senyor”.

Però hui no ens hem reunit per celebrar la teua mort, estimat Alexandre, sinó la teua vida en la plenitud de Déu, perquè ja has entrat “al goig del teu Senyor”. Continuar llegint “A LES EXÈQUIES D’ALEXANDRE ALAPONT”

Alexandre Alapont, fill predilecte de l´Alcúdia, ha mort als 90 anys.

Al poble, Alexandre era anomenat el “missioneret”. El diminitiu no és per la baixa estima sinó per la seua estatura i per l´admiració de com en un cos tan xicotet hi cabia tanta grandesa i intel·ligència i perquè en eixe cos hi cabia un cor tan gran.

La seua vida, fonamentalment, s´ha desenvolupat a Zimbawe i ens ha fet viure pendents i preocupats d´Àfrica. Continuar llegint “EN MEMÒRIA D´ALEXANDRE ALAPONT”

 

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En estos días hay debates sobre las elecciones en diversos ámbitos. Aporto mi opinión, en particular sobre el voto nulo y la opción de no votar.

Hay la utopía ácrata de una sociedad autogestionada sin Estado. Hay también la opción por la República frente a la Monarquía (con la agravante en nuestro caso de impuesta por el dictador y con la oscura historia de los Borbones…). Y también un Estado laico y plural. Pero siendo realistas, en el año y el país en que vivimos, hay una democracia parlamentaria (muy deficiente, muy mejorable, más formal que real: “lo llaman democracia y no lo es”). Democracia en un país europeo, de Primer Mundo (con todas sus deficiencias), democracia parlamentaria, representativa (con su discutible Ley Hont…), con el Congreso y el Senado (también cuestionado), una Constitución que se queda corta, las autonomías, etc. Esta democracia ha posibilitado este estado del bienestar (mejorable, claro). Hace falta más democracia, no menos. La democracia tiene “sus” reglas, nos gusten o no. Esto es lo que hay, hoy por hoy, y ahora toca votar. Continuar llegint “OPINIÓN”

En la mort de Paco Gramage. Dilluns 26.06.2023

A València, el seu poble i el meu,

Se m’ha mort com el raig de llum i d’amistat

Paco Gramage amb qui tant i tant estimava.

M’he permés fer una versió d’algunes estrofes de la gran Elegia de Miguel Hernández. Diu així: Continuar llegint “EN LA MORT DE PACO GRAMAGE”

 

In memoriam. Paco Gramage (+25-06-2023)

Ben estimada família, benvolgudes amigues i amics de Paco:

Quan fa només dos mesos, el càncer es va apoderar de les entranyes de Paco, es van assecar les nostres llàgrimes. I, en veure que ni les mans dels metges, que es van dedicar amb esforç i a fons, ni l’afecte, l’atenció i la cura que li vau donar la família en tot moment, podia detindre la força destructiva de la malaltia, ens obrírem al gran silenci: “Pare, per què m’has abandonat?”. Un immens silenci que compartim creients i no creients. El gran creient i mestre, que va ser Jesús el Galileu, va acabar la seua vida també amb aquesta angoixant pregunta; “Per què m’has abandonat, Pare?. Continuar llegint “IN MEMORIAM PACO GRAMAGE”

 

Art. 49: ” La Generalitat Valenciana dins de l’exercici de les seues competències posarà en coneixement de les Forces i Cossos de seguretat de l’Estat els possibles casos d’immigració il·legal amb especial atenció a les màfies organitzades. D’igual manera eliminarem les subvencions a entitats que emparen aquestes pràctiques”

Davant aquest acord PP- VOX per a governar la Comunitat Calenciana, les associacions, institucions i persones sotasignades manifestem Continuar llegint “JO TAMBÉ COL·LABORE AMB IRREGULARS”

Mª Dolors i jo vam estar a Castelló de la Plana diumenge de Pentecosta passat per rebre, em nom del Grup Cristià del Dissabte, el premi que  l’Associació Josep Climent ha atorgat enguany al nostre Grup: l’Honor Pentecosta. Continuar llegint “L’ASSOCIACIÓ JOSEP CLIMENT”

“Mossèn Antoni Sanchis”

 

Hui 12 de maig commemorem el centenari del naixement de mossèn Antoni, com afectuosament l’anomenàvem, un capellà “atípic”, que va viure el seu ministeri presbiteral al servei de l’Evangeli i al servei dels malalts.

Per damunt de tot, mossèn Antoni era un home bo, un “servidor per amor de Jesús” (2C 4:5), una persona afable que va saber estimar els hòmens i les dones, sense fer cap mena de distinció tant si eren de “missa”, com si no ho eren. Mossèn Antoni, amb la seua afabilitat i sana ironia, amb el seu bon humor i el seu somriure, era una persona que estimava i es feia estimar. Continuar llegint ““Mossèn Antoni Sanchis” Cent anys del seu naixement”