SÉ PRIMAVERA

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Sé primavera.

Cuando pases el invierno
confinado en tu dolor
despierta de tu letargo
y abre tus yemas al sol.
El milagro de la vida
renace en la primavera,
cada flor es la sonrisa
que te saluda y te espera.
Un derroche de hermosura,
flores de todo color,
la risueña margarita
y la rosa en su esplendor.
La fiesta de los sentidos
se celebra en cada flor,
promesa de vida plena,
sangre que hierve de amor.
Sé primavera, sé flor,
sé perfume de azahar,
sé la brisa que acaricia,
sé sonrisa, luz y paz.
Sé como el viento de Marzo,
sé tú la lluvia de Abril,
sé Mayo florido y limpio,
sé Junio alegre y feliz.
Sé luna llena en la noche
que acompaña tu silencio,
sé sol alegre de aurora,
y al ocaso, sigue siendo.
Sé trino, sé tú gorjeo,
sé cielo azul, prado verde,
agua blanca en la cascada
y transparente en la fuente.
Sé sonrisa, sé alegría,
sé como eres tú de veras
en la fiesta de la vida.
Lo dicho, sé primavera.
(Deme. 31 Marzo 2022)

LA SETMANA SANTA, UN MIRATGE DEL PASSAT

Javier Arias Artacho

Les processons de Setmana Santa s’assemblen a aqueixos grans temples que els turistes recorren i admiren més enllà de les seues creences. Les imatges, els confrares i les andes exhibeixen el seu poder contra vent i marea. El rebuig a l’Església és cada vegada més generalitzat, els temples estan cada vegada més buits i la mitjana d’edat entre els seus fidels sol rondar els 60 anys, però molt pocs a Espanya s’atrevirien a qüestionar la Setmana Santa! Per a la majoria de la població és un esdeveniment turístic i amb un valor cultural inqüestionable. Allò sorprenent és que algú el puga avaluar com el reducte d’una fe amagada i silenciada, quan, en moltes ocasions, només es tracta de folklore. Continuar llegint “LA SETMANA SANTA, UN MIRATGE DEL PASSAT”

9 D´ABRIL:INSUBMISSIÓ A TOTES LES GUERRES

Voro Torrijos

9 d’abril: Insubmissió a totes les guerres!

Si una guerra és la barbàrie personificada, forçar la població a participar-hi resulta una atrocitat detestable. Quan la guerra és una matança entre gent que no es coneix per a profit d’uns pocs que sí que es coneixen però no es maten, una bona alternativa és plantar-li cara mitjançant l’objecció i la insubmissió. I així ho certifica la majoria de la població espanyola en una recent enquesta realitzada per electromania, en què el 44% hi ha manifestat allò de cames ajudeu-me en cas de ser cridats a files davant una hipotètica invasió militar.  

Continuar llegint “9 D´ABRIL:INSUBMISSIÓ A TOTES LES GUERRES”

ENTRADA A JERUSALEM

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

ENTRADA A JERUSALEM

Amb la commemoració de l’arribada de Jesús a Jerusalem s’inicia la celebració de la Setmana Santa cristiana. La lectura d’un breu text de Pablo d’Ors em fa considerar tot això d’una manera diferent. Pense que és una bona reflexió, oberta tant per a creients com a no creients. La faig meua d’alguna manera tal com la mostre a continuació. Continuar llegint “ENTRADA A JERUSALEM”

SÍNODE: SUMAR O ACCELERAR EL PAS?

Javier Almela és membre del Grup Cristià del Dissabte.

En diàleg amb Jacqueline Straub –teòloga alemanya autora de Jove, catòlica i dona. Per què vull ser sacerdot–, el teòleg moralista Marciano Vidal “convidà els presents a sumar i no accelerar les passes del procés sinodal obert”, escriu J. Beltran en Vida Nueva. De sobra sabem que en Vidal no és gens sospitós d’immobilisme ni d’oposició a la línia del papa actual. De fet, ell recolza clarament la posició de Straub, com també la dels qui demanen preveres casats o que els fidels participen en l’elecció dels càrrecs eclesiàstics. Continuar llegint “SÍNODE: SUMAR O ACCELERAR EL PAS?”

AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (VI)

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II.- La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI.-Reptes a les Esglésies.

PART SISENA . REPTES A LES ESGLÉSIES

Els abusos sexuals a menors i persones vulnerables, que hem analitzat al llarg dels cinc capítols anteriors, s’han incubat igualment en l’espai eclesiàstic que no és aliè al que esdevé a l’ésser humà ni als processos culturals i socials. Els fets han evidenciat algunes situacions, que estaven latents, i han produït danys col·laterals que fan trontollar l’exemplaritat d’una institució de caràcter moral, que representa el moviment de Jesús. La serietat del desafiament va merèixer la convocatòria d’una Cimera mundial celebrada a Roma. al més alt nivell sobre la protecció dels menors a l’Església. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (VI)”

EL VIATGE DESORIENTAT DE L´ESPISCOPAT ESPANYOL

JL. Ferrando escriu en Religión Digital sobre la inanitat de les actuacions de l’episcopat espanyol i la urgència d’una reacció que faça reviscolar l’anhel de molts creient frustrats per una institució eclesial apegada a les rutines i a uns modes de relació que tenen poc a veure amb l’Evangeli.

EL VIATGE DESORIENTAT DE L´EPISCOPAT ESPANYOL

Davant unes certes actuacions inaudites i desconcertants, molta gent es pregunta, si l’Episcopat del nostre sòl patri té un projecte clar, precís, dialogat i creïble. Si un atén les fets i publicacions, la impressió és que estan fora de la realitat no sols eclesial, sinó també social, política i econòmica. Continuar llegint “EL VIATGE DESORIENTAT DE L´ESPISCOPAT ESPANYOL”

AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (V)

 

Ximo Garcia Roca, sociòleg i teòleg , membre del Grup de Cristians del Dissabte, contribueix amb aquest estudi al debat actual sobre els abusos a menors. 

I.- Delictes, abusos i justícies. II. La construcció històrica i social del menor. III- La construcció social i cultural de l’abús. IV.- La construcció social i política del malfactor. V- Efectes i danys col·laterals.VI. Reptes a les Esglésies.

EFECTES I DANYS COL·LATERALS

La consciència col·lectiva sobre abusos a menors i a persones vulnerables ha significat un avanç en la progressiva humanització en reconèixer la dignitat incondicional dels subjectes fràgils, en establir la vigilància institucional i en advertir que no existeixen zones segures i insegures. La racionalitat sociològica adverteix les complicitats entre les evidents llums i les ombres, entre les intencions virtuoses i les tendències destructives, entre els efectes desitjables i els danys col·laterals. En els seus orígens, va revelar la complicitat entre la moral calvinista i el desenvolupament del capitalisme; entre el liberalisme i l’individualisme propietari; entre el progrés i la destrucció mediambiental. Advertir avui els danys col·laterals de la necessària erradicació, de la desitjable prevenció, i de l’adequada reparació dels abusos pretén reduir els efectes no desitjats, de la mateixa manera que en extirpar o confinar un brot cancerigen convé reduir o limitar els efectes no desitjats i els danys col·laterals que produeix la quimioteràpia. Continuar llegint “AL VOLTANT DELS ABUSOS A MENORS (V)”

REVUELTA DE MUJERES EN LA IGLESIA

REVUELTA DE MUJERES EN LA IGLESIA

por PEPA TORRES

Este texto de la feminista judía Norteamérica Esther M. Broner [E .M. Broner y Nomi Nimrod, A Woman´s Passover Haggadh. Citado en E.S.Fiorenza, Pero ella dijo. Trotta, 1996, p.213] me sirve como punto de partida para narrar qué es la Revuelta de mujeres en la iglesia y cuáles son sus aportaciones y reivindicaciones concretas en el marco de los movimientos de reforma propugnada por el papa Francisco, incorporando en ella la perspectiva de los movimientos de liberación de las mujeres. Continuar llegint “REVUELTA DE MUJERES EN LA IGLESIA”

PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ

PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ

Paco Gramage és membre del Grup Cristià del dissabte

Amb ocasió de la publicació del llibre “El Evangelio según San Mateo de Pasolini” de José María Monzó, expose unes reflexions que m’ha sugerit la lectura d’aquest llibre.

Aquesta pel·lícula es forja entre 1962-64. Però, previ, (1963), hi ha un entramat d’actuacions cinematográfiques, que van motivar en Pasolini un desig irracional de realitzar la película l’Evangeli de Sant Mateu. Em referisc a la producció més important d’aquell moment que fou la pel·lícula Ro go pag, de quatre episodis. Dirigits per Roberto Rosellini, Godart, Gregoreti; el segon episodi el va realitzar Pasolini (La Ricota-El Requeson-Brull) i que va resultar ser allò que se sol dir : tota una declaració d’intencions. En aquest episodi anticipa ja una altra mirada , que avantaja el que seria l’Evangeli de S. Mateu, i que ja va generar, pel seu contingut, una tensa polèmica, que tingué com a conseqüència, la obligació per part de Pasolini, que presentara una autodefensa judicial en estos termes: “soc anticlericà, i no em fa gens de por dir-ho, però sé que en mi hi ha dos mil anys de cristianisme…. Estaria boig si negara que aquesta poderosa força està també en mi, si deixara als capellans el monopoli del Bé”. Continuar llegint “PASOLINI: ATEU I CRISTIÀ”