A DOM PEDRO CASALDÁLIGA, YA ABRIENDO “EL CORAZÓN LLENO DE NOMBRES”

Michael Moore: A dom Pedro Casaldáliga, ya abriendo “el corazón lleno de nombres”

“Esta vez, los asesinos -aunque lo intentaron- no tuvieron, siquiera, ‘penúltimas palabras'”

“Ahora sí tus selvas, testarudamente defendidas y amadas, aplauden con sus cúpulas tu ascenso hacia lo alto”

“Con el corazón en la mano, siempre hiciste profesión de fe verdadera, primero con tu gesto y luego con tu poesía”

08.08.2020 | Michael Moore Michael Moore Continuar llegint “A DOM PEDRO CASALDÁLIGA, YA ABRIENDO “EL CORAZÓN LLENO DE NOMBRES””

UN ARQUEBISBE CONTRA L´AUTORITAT CIVIL

UN ARQUEBISBE CONTRA L’AUTORITAT CIVIL

A la lleugera aquest títol podria paréixer desmesurat, i ho seria si no deixàrem clar en l’escrit que no es tracta d’un enfrontament entre la Generalitat i l’Església catalana, de la qual valorem l’autenticitat de la seua missió evangèlica, sinó un enfrontament amb l’Arquebisbe de Barcelona Omella que, per tossuderia ha pres unes decisions que el situen una mica més lluny dels sentiments majoritaris del seu poble. Continuar llegint “UN ARQUEBISBE CONTRA L´AUTORITAT CIVIL”

EL BISBE PEPE VILAPLANA

El passat dia 18, al santuari de la Mare de Déu de la Cinta, el bisbe valencià Josep Vilaplana presidí l’Eucaristia d’acció de gràcies i de comiat, com a pastor de Huelva, després que el papa Francesc ha nomenat un nou bisbe per a aquesta diòcesi.

A l’homilia de comiat, amb un llenguatge senzill, proper i entenedor, el bisbe Josep (que hauria estat un gran arquebisbe de València) va donar gràcies a Déu pel “temps que hem conviscut i compartit” amb els cristians d’aquesta diòcesi, reconeixent que “tot allò de bo que rebem a la vida, ens ve de Déu”. Continuar llegint “EL BISBE PEPE VILAPLANA”

PER QUÈ MANTENIM LEGALMENT TREBALL EN SITUACIÓ D´ESCLAVITUD AL S.XXI?

Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Crida l´atenció que el sector de les Empleades de la Llar siga el que sempre haja presentat una gran precarietat laboral. Tant és així que l´anomenat (potser, mal anomenat) “treball precari del futur”, siga una realitat per aquest sector malgrat la Reforma Laboral de desembre del 2018. Continuar llegint “PER QUÈ MANTENIM LEGALMENT TREBALL EN SITUACIÓ D´ESCLAVITUD AL S.XXI?”

JESÚS Y EL MAR (reflexión de verano)

“Jesús salió de casa y se sentó junto al mar. Acudió tanta gente que tuvo que subir a sentarse en una barca; la multitud se quedó en la playa. Les habló de muchas cosas en parábolas”.(Mt 13, 1-2).

Dos formas de situarse ante el mar.

Jesús, simplemente, salió de casa y se sentó junto al mar. Como seguramente haría con frecuencia. Aunque viniera de Nazaret, parece ser que vivió en Cafarnaúm (Mt 4, 12) un tiempo o muchas veces en su vida itinerante. A la orilla del mar. Con solo salir de casa lo tenía enfrente para contemplarlo, o irse en barca a un sitio tranquilo (Mt 14, 13). Continuar llegint “JESÚS Y EL MAR (reflexión de verano)”

DISCUTIBLES PISTES D´ENLAIRAMENT

En temps de confinament, el sistema polític i el sistema expert han sigut els actors principals de la cohesió a través de mesures impositives exigides per la gravetat del virus amb corona; l’entrada en la nova o en l´antiga normalitat, requereix la incorporació activa dels actors econòmics -empreses i sindicats-  com a productors de riquesa i de treball, i dels actors morals -mitjans de comunicació, art, literatura i confessions religioses-  com a creadors de conviccions i responsabilitats. Continuar llegint “DISCUTIBLES PISTES D´ENLAIRAMENT”

LA IGLESIA CATÓLICA SIEMPRE VUELVE A LAS ANDADAS

Javier Pèrez Royo, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de Sevilla.

La Iglesia católica siempre vuelve a las andadas

Casi inmediatamente después de la llegada del Partido Socialista al poder en octubre de 1982, la Iglesia Española en conexión con la Santa Sede ocupada a la sazón por Juan Pablo II, inició el proceso de beatificación de sacerdotes y monjas víctimas de la Guerra Civil. La mayor parte de los lectores no habrían nacido o serían niños o adolescentes y no tendrían ningún recuerdo, pero fue una operación orquestada con mucho boato y prolongada durante bastantes años. Continuar llegint “LA IGLESIA CATÓLICA SIEMPRE VUELVE A LAS ANDADAS”

I per la gent del camp, quan?

 

“Pas a la regió que avança en marxa triomfal“. Quan els valencians cridem a ple pulmó aquesta estrofa de l’himne regional valencià ¿ és com dir: deixeu-nos pas que ací estem els que portem innovació, idees i eixides a la crisi i a la decepció en la qual ens sumim? ¿som conscients de la nostra pròpia realitat? ¿ens hem analitzat si estem pecant d’un optimisme malaltís? Continuar llegint “I per la gent del camp, quan?”

La societat post-treball, ¿utopia o distopia?

 

Francisco Martorell Campos és doctor en Filosofia i autor de Soñar de otro modo. Cómo perdimos la utopía y de qué forma recuperarla (La Caja Books, 2019). Ha publicat desenes d´articles sobre utopia, distopia i pensament postmodern.

            Nombrosos pensadors i científics venen pronosticant des de fa dècades que l´automatització abastarà a mitjan termini tals nivells de desenvolupament que provocarà l´obsolenscència del treball humà. Semblant possibilitat ha inspirat i inspira utopies i distopies de signe divers. L´atac distòpic més popular a l´automatització reprodueix els temors del ludisme decimonònic i alerta que la utilització de màquines en gran part de treballs condemnarà a l´atur i a la misèria a bona part de la població. En un futur així, governat per les elits propietàries dels dispositius tecnològics, l´escàs treball disponible per als éssers humans serà el bé més cobejat. Per molt alienant que siga i mal retribuït que estiga, permetrà d´accedir a alguns productes bàsics inabastables per a la multitud, reduïda a la condició de deixalla. Continuar llegint “La societat post-treball, ¿utopia o distopia?”

Pacto vs Lucha de clases

Ximo Azagra Ros és professor  d´història econòmica en la Universitat de València i autor de nombrosos llibres i publicacions

PACTO VS LUCHA DE CLASES.

En toda época y sociedad ha habido crisis económicas. En las precapitalistas, solían producirse por incapacidad del aparato productivo para sostener el crecimiento demográfico. El exceso poblacional causaba escasez, hambre, conflicto, enfermedad y muerte. Los “cuatro jinetes del Apocalipsis” acababan ajustando el mercado a base de reducir (por emigración o muerte) la población. Con el capitalismo, sin embargo, las crisis estructurales, con la del 29 como referente, se originaban en la demanda, al no absorber ésta todo lo que se ofrecía en el mercado, sobre todo desde la IIª Revolución Industrial o Tecnológica. Crisis de superproducción o de subconsumo relativo, más allá de que las políticas monetarias agravasen o no los problemas, lo cual para algunos es en sí la causa de la recesión. Lo innegable es que su impacto era tal que ningún gobierno podía desentenderse de tal realidad sin intervenir. Así sucedió con el New Deal de Roosevelt o con el gobierno socialista de Suecia. Pero no era solo praxis política. Tenía base teórica con revisión de postulados de la ciencia económica: el temor al déficit o la intervención del Estado entre otros. El británico Keynes y el sueco Wiksell defendían políticas anticíclicas con el gasto público como motor de inversión, compensado, eso sí, por elementos reguladores para frenar gasto e inflación en las fases expansivas. Continuar llegint “Pacto vs Lucha de clases”