Alexandre Alapont, fill predilecte de l´Alcúdia, ha mort als 90 anys.
Al poble, Alexandre era anomenat el “missioneret”. El diminitiu no és per la baixa estima sinó per la seua estatura i per l´admiració de com en un cos tan xicotet hi cabia tanta grandesa i intel·ligència i perquè en eixe cos hi cabia un cor tan gran.
La seua vida, fonamentalment, s´ha desenvolupat a Zimbawe i ens ha fet viure pendents i preocupats d´Àfrica. Continuar llegint “EN MEMÒRIA D´ALEXANDRE ALAPONT”
José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.
L’inici d’un nou curs ofereix sempre l’oportunitat de refrescar la nostra dinàmica personal. Potser hi ha nous projectes que enfrontar, potser la nostra atenció se centra en projectes ja en marxa que ara reclamen unes energies renovades. Allò més important és que puguen renàixer les nostres il·lusions davant una etapa addicional en el camí de la vida. Continuar llegint “INICI DE CURS”
Ximo Adell és un dels fundadors del Grup Cristià del Dissabte..
Aquesta carta s´escrigué el 18 d´agost de l´any en curs
Hui he fet 90 anys. De ben jove no pensava arribar a tant i estic molt content, mogut per uns sentiments que vull compartir amb vosaltres, família, amigues i amics. En una fita així no voldria caure en la temptació de la nostàlgia ni tampoc en el castrador sentiment de culpa en tornar la mirada al darrere… i no agradar-me el que veig: la feblesa d’un home masclista, poregós, de geni “cagaet” –com deia ma mare i vosaltres haveu comprovat en algú moment. Tampoc no he estat un revolucionari capaç de capgirar el món ni l’església ni he tingut les suficients llums per millorar la vida dels demés. Malgrat tot, alguna coseta bona –pense– hauré fet als distints àmbits on he fet camí. Aleshores, açò és lo primer que m’incita l’aniversari: la responsabilitat. Cóm vaig a cultivar des d’ara les llavoretes de veritat, bondat i bellesa provinents del Misteri que habita en mí i que m’acompanyen des del naixement –i és Gràcia? Me n’adonaré que si una cosa es va acabant –-l’existència, no m’enganye– sempre resten moltes altres per descobrir? Assabentat que el temps no s’estira a voluntat pròpia, sabré viure al davant amb el necessari equilibri? Donaré la cara a allò imprevist?… Preguntes que m’interpel·len i que estic cridat a respondre en els fets. Continuar llegint “HUI HE FET NORANTA ANYS”
Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.
En estos días hay debates sobre las elecciones en diversos ámbitos. Aporto mi opinión, en particular sobre el voto nulo y la opción de no votar.
Hay la utopía ácrata de una sociedad autogestionada sin Estado. Hay también la opción por la República frente a la Monarquía (con la agravante en nuestro caso de impuesta por el dictador y con la oscura historia de los Borbones…). Y también un Estado laico y plural. Pero siendo realistas, en el año y el país en que vivimos, hay una democracia parlamentaria (muy deficiente, muy mejorable, más formal que real: “lo llaman democracia y no lo es”). Democracia en un país europeo, de Primer Mundo (con todas sus deficiencias), democracia parlamentaria, representativa (con su discutible Ley Hont…), con el Congreso y el Senado (también cuestionado), una Constitución que se queda corta, las autonomías, etc. Esta democracia ha posibilitado este estado del bienestar (mejorable, claro). Hace falta más democracia, no menos. La democracia tiene “sus” reglas, nos gusten o no. Esto es lo que hay, hoy por hoy, y ahora toca votar. Continuar llegint “OPINIÓN”
XVI ASAMBLEA GENERAL ORDINARIA DEL SÍNODO DE LOS OBISPOS
POR UNA IGLESIA SINODAL: COMUNIÓN, PARTICIPACIÓN, MISIÓN
Para la Primera Sesión (octubre de 2023) Continuar llegint “Instrumentum Laboris per al Sínode d’octubre”
per Javier Almela, membre del Grup Cristià del Dissabte
Arran de les eleccions locals i autonòmiques del 28 de maig, el Grup Cristià del Dissabte publicà un document amb la seua reflexió sobre set aspectes concrets de la realitat valenciana que consideràvem prioritaris:
A València, el seu poble i el meu,
Se m’ha mort com el raig de llum i d’amistat
Paco Gramage amb qui tant i tant estimava.
M’he permés fer una versió d’algunes estrofes de la gran Elegia de Miguel Hernández. Diu així: Continuar llegint “EN LA MORT DE PACO GRAMAGE”
In memoriam. Paco Gramage (+25-06-2023)
Ben estimada família, benvolgudes amigues i amics de Paco:
Quan fa només dos mesos, el càncer es va apoderar de les entranyes de Paco, es van assecar les nostres llàgrimes. I, en veure que ni les mans dels metges, que es van dedicar amb esforç i a fons, ni l’afecte, l’atenció i la cura que li vau donar la família en tot moment, podia detindre la força destructiva de la malaltia, ens obrírem al gran silenci: “Pare, per què m’has abandonat?”. Un immens silenci que compartim creients i no creients. El gran creient i mestre, que va ser Jesús el Galileu, va acabar la seua vida també amb aquesta angoixant pregunta; “Per què m’has abandonat, Pare?. Continuar llegint “IN MEMORIAM PACO GRAMAGE”
Art. 49: ” La Generalitat Valenciana dins de l’exercici de les seues competències posarà en coneixement de les Forces i Cossos de seguretat de l’Estat els possibles casos d’immigració il·legal amb especial atenció a les màfies organitzades. D’igual manera eliminarem les subvencions a entitats que emparen aquestes pràctiques”
Davant aquest acord PP- VOX per a governar la Comunitat Calenciana, les associacions, institucions i persones sotasignades manifestem Continuar llegint “JO TAMBÉ COL·LABORE AMB IRREGULARS”
Davant de la següent SITUACIÓ:
– Entestament del Port de València en lʼampliació, proposant ara la construcció de la terminal nord de mercaderies i la de creuers a menys de 400m de la població, i lʼactivació de la ZAL.
– Inacció dels responsables públics per impedir-la, o si més no paralitzar-la fins tindre suficients elements de judici i un debat informat.
– Crisi ecosocial i els compromisos assolits amb les declaracions dʼemergència climàtica i les lleis de canvi climàtic de lʼAjuntament, la Generalitat i lʼEstat. Continuar llegint “COMISSIÓ CIUTAT-PORT”
