Uncategorized

Ximo Garcia Roca, membre del Grup cristià del Dissabte,  sociòleg i teòleg 

UN 15 M PER A l’ESGLÉSIA

Hui fa 10 anys, el moviment 15 M. ocupava les places i els carrers de les ciutats i dels pobles, amb projecció global. Va visibilitzar els budells de la societat i va revelar les expectatives d’un sector ampli de la població. Partits polítics, institucions culturals i associacions cíviques mutaren i van prendre nota, amb major o menor encert, del significat del 15 M. Res va deixar indiferent. Va impregnar els sistemes polítics, les pràctiques socials i els estils de vida. No obstant això, no ha impregnat el cos eclesiàstic ni l’imaginari catòlic  excepte en un fet decisiu, l’arribada de Francisco que, segons totes les meues anàlisis, és un fill d’aquell esperit disruptiu i transformador. Es va entendre amb la seua elecció que només quedava l’abisme, una música que recorria el món i ressonava fins i tot davant les portes del Wall Street. Quins missatges no ha impregnat les Esglésies? Continuar llegint “UN 15 M PER A L´ESGLÉSIA”

Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte

LA VACUNA DE JESÚS

El profeta Juan predicaba la conversión para evitar el castigo de Dios, y mucha gente se acercaba a él, y Juan los bautizaba en el Jordán. Jesús se puso a la cola con su pueblo para ser bautizado y tomó conciencia de su misión no de castigo de Dios sino de misericordia. Y la ejerció con su pueblo porque mucha gente andaba perdida y abandonada como ovejas sin pastor. Y se compadeció de sus sufrimientos y los alivió y curó todo lo que pudo. Continuar llegint “LA VACUNA DE JESÚS”

 

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

PASQUA, LA VIDA SE RENOVA

Pasqua i l’arribada de la primavera van de la mà. El canvi d’estació és motiu de joia i alegria perquè la vida se renova i la natura esclata després de l’hivern. També la celebració de la festa cristiana de la Pasqua és motiu de joia i alegria amb l’esperança que suscita la resurrecció de Jesús després de la crucificació i la mort. Continuar llegint “PASQUA, LA VIDA SE RENOVA”

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

CREER Y NO CREER

Se acerca la Semana Santa y, en este contexto, me gustaría compartir con quien lo desee esta pequeña reflexión. ¿Cuál es la línea divisoria que separa las posturas de creer y no creer en la existencia de Dios? Suele pensarse que hay una nítida frontera entre ambas posiciones, entre el agnosticismo y la fe. Sin embargo, esa frontera resulta muy difusa en muchas ocasiones. Referiré aquí tres testimonios que han sido de gran interés para mí. Continuar llegint “CREER Y NO CREER”

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

LA UNIÓN EUROPEA ANTE LA PANDEMIA 

Un compañero de la Universidad, el profesor Javier Esparcia, me invitó recientemente a participar en su curso sobre Geografía de Europa. Siempre es un apuro responder a una invitación como esta. Pasa el tiempo y uno ya no se siente tan en forma. Además, ¿cómo seguir conectando con una juventud que se renueva constantemente mientras mi mirada se ancla inevitablemente en la experiencia de lo vivido que para ellos (los jóvenes) es pura historia? Continuar llegint “LA UNIÓN EUROPEA ANTE LA PANDEMIA”

EL NOSTRE PA DE CADA DIA

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

 

Ho va dir fa uns dies el rector Vicent Cerezo en una homilia a l’Església de l’Assumpció de Llíria: junt a la pandèmia del coronavirus hi ha unes altres “pandèmies” que cal combatre també en el món de hui, com ara el problema de la fam. I passà a referir la campanya per a enguany de Mans Unides, una ONG que junt amb altres, com Acció contra la Fam, col·laboren amb les institucions internacionals, com la FAO, per a fer front a les situacions de desnutrició existents en el planeta. Continuar llegint “EL NOSTRE PA DE CADA DIA”

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

LAICIDAD Y CULTURA RELIGIOSA

Acabo de leer el último libro de Eduardo Mendoza: Las barbas del profeta (Seix Barral, 2020). Es un bello texto que sugiere muchas cosas, aunque no se esté siempre de acuerdo con el autor. En particular, me ha hecho pensar en el bagaje cultural que se pierden las nuevas generaciones si falta la enseñanza religiosa en su formación escolar (del mismo modo en que una reducción de las humanidades en los planes de estudio puede causar un efecto bastante pernicioso). Continuar llegint “LAICIDAD Y CULTURA RELIGIOSA”