INVITACIÓ A LA LECTURA

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

Dijous 15 de gener, a les 19h, presente en la llibreria Paulinas de València (Plaça
de la Reina), un breu llibre que acabe de publicar: En busca de paz. Cruzando una frontera. M’acompanyaran en l’acte Javier Salinas (que ha escrit el pròleg) i Jorge Cardona (que ha escrit l’epíleg). Els estic molt agraït per això i per haver llegit el llibre per anticipat i animar-me a seguir endavant en la publicació.
Fa 50 anys que vaig publicar el primer llibre, que derivava de la meua tesi
doctoral. Aleshores estava creuant una frontera en la meua vida. Lluitava per estabilitzar la meua funció docent a la Universitat, perquè sentia que tenia una veritable vocació com a professor. Tenia també grans mestres i referents en la matèria (com ara Manuel Sánchez Ayuso i Emèrit Bono) i excel·lents companys i amics (com ara Víctor Fuentes i Isidro Antuñano). En aquells moments, el compromís professional se mostrava compatible amb el compromís per completar la transició democràtica, i oferíem notables esforços a tot això.
He creuat diverses fronteres en la meua vida (a l’igual que ho fem tots). La
darrera frontera que vaig començar a travessar, ara fa més d’una dècada, ha consistit en retrobar-me amb la inquietud espiritual i acostar-me de nou a l’espiritualitat cristiana. Continuar llegint “INVITACIÓ A LA LECTURA”

QUAN LES PERSONES COMPTEN POC EN LA POLÍTICA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

L’inici d’un nou any és moment per desitjar-nos pau i benestar. Recorde els anys viscuts allà als Andes, al desert d’Atacama, la nit de Cap d’Any, en la qual els veïns ixen al carrer procurant alimentar una foguera amb tot allò que els és menyspreable, que està trencat i per a oblidar amb la intenció de cremar desgràcies, enemistats, abusos i distanciaments, procedint, mentre el foc ho crema tot, a deixar arrere el passat no desitjat, a abraçar-se i fer vots per ser constructors d’un any millor. I després d’aquesta litúrgia, vestits amb la millor peça de roba de la casa, cada família reunida passa a sopar al voltant d’una mateixa taula, signe d’unió i estima, força valerosa per a superar adversitats. Continuar llegint “QUAN LES PERSONES COMPTEN POC EN LA POLÍTICA”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE

Baptisme del Senyor.                                                                                                                     Honori Pasqual és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Els seguidors de Jesús descobrim com és Déu a través de Jesús. Ell és per a nosaltres la imatge de Déu. Mitjançant el que va fer i dir intuïm tot el que sabem d’eixa realitat inabastable, anomenada el misteri de Déu.

Justament la declaració de l’evangeli d’avui, la del bateig, és la presentació en públic de Jesús. Però per entendre plenament aquesta presentació, cal tindre present on va tindre lloc: en el riu Jordà. Allí és on van ressonar les paraules: Aquest és el meu Fill, el meu amat, en qui m’he complagut. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DE DIUMENGE”

I ELS BISBES CALLEN

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Hem passat Nadal i amb il·lusió esperem la nit dels Reis. La presència d’amor a la vida humana va acompanyada de signes de donació, entrega i oferiment personal. L’esperit nadalenc tanca la seua celebració amb un símbol de despreniment personal en favor dels éssers estimats, volent invitar-nos a viure eixe esperit d’estima també amb tot ésser humà, encara que no forme part, habitualment, del cercle més íntim. L’esperit de Nadal no ens deixa apartar-nos de les persones més vulnerables, més dèbils i més ignorades. Continuar llegint “I ELS BISBES CALLEN”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Segon Diumenge del Temps de Nadal.                                                                             Deme Orte és membre del Grup Cristià del Dissabte.

“Amor fet carn”

Nadal és el misteri de la proximitat de Déu. El Déu de Jesús no és un Ésser llunyà, distant, celestial. Sorprèn “l’enigmàtic” Verb que estava amb Déu, i el Verb era Déu. El Verb era la llum veritable que il·lumina tot ésser humà. Era al món i el món no el va conèixer. Vingué a casa seua i no el van rebre… El Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres…

Tot llenguatge sobre Déu és inadequat. Parlar de Déu és paraula humana. I aplicar a Déu la paraula és una manera de parlar; Déu no parla; no hi ha “paraula de Déu”; transmet un missatge si el sabem captar, com la vida i la Natura. Però necessitem balbucejar el misteri, i encara que siga amb paraules humanes maldestres intentem expressar què significa per a nosaltres. No “definir” què “és”, sinó expressar què significa per a nosaltres. Per això, de vegades, el llenguatge metafòric, simbòlic, poètic, artístic… expressa alguna cosa del que no sabem dir racionalment o intel·lectualment. Mística i teologia balbucegen el misteri. Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

PER UNA PAU DESARMADA I DESARMANT

Josep M° Jordan Galduf, excatedràtic d’Economia de la Universitat de València

El primer dia de cada any el dedica l’Església a celebrar una Jornada Mundial de la Pau. Va ser instituïda pel Papa Pau VI l’any 1966 a la fi que tots els cristians preguen (i treballen) per la finalització de totes les guerres i conflictes violents existents al món.
Ara mateix, hi ha tants conflictes i són tan lamentables, tan detestables! El desig de pau és un anhel de totes les persones de bona voluntat, no importa les idees, atesa la nostra humanitat intrínseca. Aleshores, ¿per què les guerres? ¿Per què les injustícies i les situacions de domini i d’opressió?¿ Per què els dictadors i les estructures de poder que els envolten? Continuar llegint “PER UNA PAU DESARMADA I DESARMANT”

L’ESGLÉSIA TANCA LA PORTA A LA DONA

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Actualment, podem dir que si alguna qüestió a tractar vols que s’allargue en el temps i no arribe a cap decisió, crea una comissió.

Hui és d’actualitat el tema de la dona a l’Església i no per a bé perquè, el dia 18 de setembre d’enguany, la comissió creada pel papa Francesc per a estudiar el diaconat de la dona a l’Església, li presentà al papa Lleó les conclusions a les quals arribaren i el resultat ha sigut negatiu. No es considera admissible el diaconat per a la dona i els arguments, per part del sector que s’oposa a eixa ordenació, són prou poc consistents. El papa Lleó decidí fer públic el treball de la comissió, publicant el dia 4 de desembre un resum de la comissió d’estudi sobre aquest tema.

Mentre l’Església no es decidesca a viure la unitat en la diversitat i a diferents velocitats, segons els continents i les diverses comunitats, la unitat quedarà traduïda en uniformitat; i, mentre hi haja sectors reticents a canvis, hi haurà sectors de l’Església que viuran frustració i decepció. Continuar llegint “L’ESGLÉSIA TANCA LA PORTA A LA DONA”

TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE

Diumenge dins l’Octava de Nadal. Sagrada Família.                                                       M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

És un fet prou evident que vivim molt centrats en els nostres propis quefers. El ritme que imposa la societat per poder dur un sou a casa, de vegades (o molt sovint) fa que només tinguem temps per intentar no caure en el caos, i no estem atents a les persones que ens envolten.

En algunes ocasions són les persones majors d’una casa: el seu declivi, les malalties, les forces que van acabant-se, la ment que es debilita i la memòria que va diluint-se…; les persones majors ens importunen, molesten i entrebanquen el nostre ritme de vida. Sona molt dur, però en ocasions els apartem de la nostra vida amb la idea que tranquil·litza les nostres consciències que en una residència (que sona millor que asil) estaran millor atesos. Sé que hi ha casos extrems on, efectivament, eixa és la solució més sensata per a dur una vida digna, però n’hi ha d’altres… Continuar llegint “TRES MINUTS AMB LES LECTURES DEL DIUMENGE”

MANIFIESTO EVANGÉLICO ANTE EL DESALOJO DE BADALONA

“Porque no había sitio para ellos en la posada”: manifiesto evangélico ante el desalojo de Badalona

  • Denunciamos con claridad la actuación del alcalde de Badalona y de las instituciones que, amparándose en la ley, han abandonado deliberadamente a los pobres. No se puede invocar el orden mientras se destruye la vida

 

El 17 de diciembre de 2025, unas 400 personas –en su mayoría migrantes– fueron desalojadas del edificio B9 de Badalona, ocupado desde 2023 ante la ausencia de alternativas habitacionales. El desalojo, ejecutado por los Mossos d’Esquadra por orden judicial solicitada por el Ayuntamiento del PP de Badalona, se realizó sin garantizar alojamiento, dejando a muchas personas en la calle en pleno invierno. Tras la expulsión, se intentó una acogida temporal de emergencia en una parroquia de la ciudad, con el apoyo de Cruz Roja, como respuesta humanitaria mínima. Esta solución fue abortada por la presión de manifestaciones vecinales y la falta de respaldo institucional. El resultado fue claro: hombres, mujeres y jóvenes sin techo, y una ciudad incapaz de mirarlos como hermanos.

Desde el Evangelio denunciamos con claridad la actuación del alcalde de Badalona y de las instituciones que, amparándose en la ley, han abandonado deliberadamente a los pobres. No se puede invocar el orden mientras se destruye la vida. No se puede hablar de seguridad cuando se fabrica exclusión. No se puede gobernar fomentando el miedo y señalando al extranjero como problema. Continuar llegint “MANIFIESTO EVANGÉLICO ANTE EL DESALOJO DE BADALONA”

NADAL AMB ELS CINC SENTITS

M. Sacramento Marí és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Cada celebració humana, individual o col·lectiva, té la seua litúrgia. I en cada família, (també es pot afirmar que en cada cultura) hi ha unes tradicions diferents, particulars, que les fan úniques. La celebració del Nadal és una d’elles. I, no obstant, hi ha aspectes que es compartixen, que són comuns … El Nadal s’anuncia i es va percebent pels sentits i, per a mi, sens dubte, el més entranyable és el de l’olfacte.

Estic segura que cada família té els seus costums des de temps arrere i que, encara que creixes, que els anys passen, que l’estructura familiar canvia… aquestes olors continuen impregnant el Nadal de cada casa. Continuar llegint “NADAL AMB ELS CINC SENTITS”