Alberto Guerrero és membre del Grup Cristià del Dissabte.
Crida l´atenció que el sector de les Empleades de la Llar siga el que sempre haja presentat una gran precarietat laboral. Tant és així que l´anomenat (potser, mal anomenat) “treball precari del futur”, siga una realitat per aquest sector malgrat la Reforma Laboral de desembre del 2018. Continuar llegint “PER QUÈ MANTENIM LEGALMENT TREBALL EN SITUACIÓ D´ESCLAVITUD AL S.XXI?”
En poc de temps les xarxes socials s’han imposat com un mitjà de comunicació capaç de difondre universalment notícies i opinions sense la intermediació de professionals del periodisme. El seu èxit fulminant ha catapultat les empreses que predominen als primers llocs de poder mundial. Continuar llegint “LES FONDES ARRELS DELS DISCURSOS DE L’ODI”
“Jesús salió de casa y se sentó junto al mar. Acudió tanta gente que tuvo que subir a sentarse en una barca; la multitud se quedó en la playa. Les habló de muchas cosas en parábolas”.(Mt 13, 1-2).
Dos formas de situarse ante el mar.
Jesús, simplemente, salió de casa y se sentó junto al mar. Como seguramente haría con frecuencia. Aunque viniera de Nazaret, parece ser que vivió en Cafarnaúm (Mt 4, 12) un tiempo o muchas veces en su vida itinerante. A la orilla del mar. Con solo salir de casa lo tenía enfrente para contemplarlo, o irse en barca a un sitio tranquilo (Mt 14, 13). Continuar llegint “JESÚS Y EL MAR (reflexión de verano)”
Les parròquies van entrar en la pandèmia amb moltes reserves sobre les noves tecnologies, excepte la seua utilització com a eines per a la catequesi o per a projectar en la pantalla els cants o comunicar avisos als feligresos. El confinament ha descobert el món digital com un escenari substantiu que ha arribat per a quedar-se. Són moltes les iniciatives que estan incorporant la nova tecnologia, no sols com a instruments sinó com l’emergència d’un nou veïnatge. S’han transmés eucaristies davant la impossibilitat de la presència real, i alguns continuen transmetent-la per a malalts, majors impedits i discapacitats com cap a la transmissió de la missa per TV. Les xarxes socials s’han consolidat com a sacramentals de la comunicació, de l’ajuda mútua, de la cura i acompanyament entre els membres de les comunitats. Hi ha experiències parroquials que després del confinament ja disposen de tots els feligresos en xarxa. A través d’aquesta connexió es crea una vinculació real afectiva amb nous veïns.
(Font: Redacció Web)
La Comissió vaticana COVID- 19, proposa mesures alternatives a l’internament i detenció d’immigrants. En temps de pandèmia “és preocupant que la propagació del virus haja augmentat dràsticament i multiplicat els desafiaments, les febleses i els abusos que caracteritzen a la majoria dels centres de detenció per tot arreu: violència crònica, agarberament, accés limitat a serveis bàsics, i una falta de respecte generalitzada i deshumanitzadora”. Insta a les Esglésies locals a promoure l’acolliment amb els desplaçats. No és prou la pressió per a garantir els drets dels qui es veuen obligats a abandonar les seues cases per fugir de la guerra, de la persecució o de la fam, sinó que és necessari acollir cap a dins “ cap diòcesi, parròquia , congregació pot mirar cap a un altre costat”. Hi ha alternatives molt eficaces, ja experimentades en diversos països, dirigides a l’acolliment en comunitats, famílies o amb tutories particulars”.
Font. Vatican News 7 juny
Ha arribat l’estiu i res convida a quedar-nos confinats a casa, ja no aguantem més tancats, se’ns està fent massa pesada aquesta situació d’aïllament i d´un distanciament tan estrany. Cal eixir, perquè la situació, diem, no dona per a més, ja que l’economia, les amistats a distància, el treball i el comerç estan donant senyals d’esgotament fins al punt d’estar a la vora de l’abisme amb empreses que tanquen, treballs que es perden i ruptures emocionals en augment. En aquesta situació tots perdem, per la qual cosa, passe el que passe, pensem que és hora d’obrir portes i fronteres i rellançar tots els sectors de nou. A açò l´anomenem entrar en la nova normalitat. Continuar llegint “QUI SÓN LES PERSONES MÉS OBLIDADES DE LA CRISI?”
Història d´Álvaro i Lucho
Amb la història d´Álvaro i Luchito tenim il·lustrada la vida que es genera a partir de l´acció de Déu Pare-Mare materialitzada en la presència d´una comunitat parroquial que identifica i acull a qui se sent miserable i indigne. Són els anys 90 i estem al desert d´Atacama.
Baixant pel riu Copiapó s´arriba, ja prop de l´eixida del riu a l´oceà, a una zona pantanosa on les aigües s´estanquen formant fanguers i on es desenvolupa amb esbalaïdora facilitat la totoa i altres zones de gorgs convertides en salars.
En els diversos recorreguts que des de la parròquia es feien per aquells llocs a la recerca de persones que, d´una forma o una altra intenten sobreviure, ens hi trobàrem amb dos hòmens solitaris, Álvaro i Lucho, els quals, cadascú pel seu compte, lluny de tota població, tractaven de sobreviure. Continuar llegint “HISTÒRIA D´ALVARO I LUCHO”
Alfons Llorenç (fill de Planes i nascut a Alcoi, 1951) etnòleg i periodista
Un 9 de juliol de fa 629 anys
La celebració de la festa de Sant Cristòfol el 10 de juliol té l’origen a la ciutat de València. L’església oriental celebrava la festa de sant Cristòfol el 25 de maig i la romana el 25 de juliol. Però, les esglésies del País València -i d’immediat les de Catalunya- començaren al segle XIV a solemnitzar el “gran Atlant” el 10 de juliol, com sembla que havia fet el ritus mossàrab. Continuar llegint “EL PROGROM I SANT CRISTÒFOL”
El Servei Jesuita a Migrants (SJM) acaba de publicar el seu informe sobre els CIE d’Espanya en 2019. El seu títol (Diez años mirando a otro lado) ho diu tot, perquè els voluntaris del SJM que visiten al llarg de deu anys la gent internada en Madrid, Barcelona, Valencia, Algeciras i Tarifa en espera d’expulsió constaten que els avanços en favor del respecte als drets humans són ben minsos. Així, la conclusió de l’informe d’enguany (el desè dedicat als CIE) no pot ser una altra: és impossible que l’estatut dels CIE permeta tractar les persones internades amb el respecte que mereixen. Doncs -com ja s’ha reclamat des de Càritas, la Conferència Episcopal i moltes altres institucions representatives- ¡cal tancar els CIE!
Es pot trobar l’informe complet en www.sjme.org
En temps de confinament, el sistema polític i el sistema expert han sigut els actors principals de la cohesió a través de mesures impositives exigides per la gravetat del virus amb corona; l’entrada en la nova o en l´antiga normalitat, requereix la incorporació activa dels actors econòmics -empreses i sindicats- com a productors de riquesa i de treball, i dels actors morals -mitjans de comunicació, art, literatura i confessions religioses- com a creadors de conviccions i responsabilitats. Continuar llegint “DISCUTIBLES PISTES D´ENLAIRAMENT”
