Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Vivim un temps molt convuls i tal vegada serà per estar confosa la diferència entre unitat i uniformitat. Segurament, de forma inconscient, estem buscant la unitat intentant que tots caminen al mateix pas, i que eixe pas siga el manat per la forma dominant, s’haja de ballar al so que al poder li pareix millor.

Açò està passant a la societat i també a l’Església, on si es crida a ser escoltat i que es tinga en compte les diverses diversitats, surt l’acusació d’estar posant en perill la unitat. Veure la diversitat pareix que ens espanta, ja que es tracta com provocadora de desunió i destrucció. Continuar llegint “UNITAT EN LA DIVERSITAT”

 

Vicent Fc. Estarlich és membre del Grup Cristià del Dissabte.

Pareix que, al llarg de tot el planeta, estem vivint uns moments de molta polarització a tota mena de nivell (institucions socials, polítiques i eclesials). Al llarg de molt de temps s’ha estat donant per bo allò de “sempre ha sigut així”, convertint eixe “sempre” en axioma, en principi intocable, immòbil, en ortodòxia acceptada com a dogma de fe. Continuar llegint “ESGLÉSIA OBERTA EN CANAL”

L’EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL

Ximo García Roca. Membre del Grup Cristià del Dissabte.

A Paco Gramage, professor, a Honorat Ros, lingüista, a  José Luis Torner, infermer, a José Luis Porcar, filòsof, a Josep Ignaci Espuche, professor, a Pepe Palau, psicòleg, a Luis Marco, mestre.

En els últims mesos, una generació de somiadors i lluitadors s’han inscrit en el Llibre de la Vida. Tots ells van exercir, per un temps, el ministeri sacerdotal amb fidelitat i honestedat fins que un dia es “van eixir” del sistema clerical buscant altres lleialtats, altres camins, altres acompliments; algunes de les seues històries de vida estan plenes de coratges, d’autenticitats, de dubtes, de cerques i de desconcerts; amb ells vam aprendre a anomenar les coses en el seminari, a construir les nostres identitats, a teixir els nostres somnis amb els fils de l’amistat. Portaven el potencial profètic, que obri uns altres horitzons, i el potencial curatiu que cura les ferides, i el potencial cantaire que anima els cansats, i el potencial de l’organització que els va portar a promoure cooperatives, a ser capellans alhora que mestres d’escoles, a promoure la cultura popular i els cineclubs. En les seues parròquies, se’ls recorda com un més del poble, pròxim a les seues esperances i als seus sofriments. Continuar llegint “L’EIXIDA I LA VEU. UN SILENCI SINODAL”

 

 

Per aquests dies, al correu electrònic que tots els preveres de la diòcesi de València tenen des de l’arquebisbat, s’ha rebut aquesta notificació des de la comissió diocesana de litúrgia:

1. NUEVO RITUAL DE EXEQUIAS

En las próximas dos o tres semanas saldrá a la venta el NUEVO RITUAL DE EXEQUIAS. Es un libro largamente esperado y que supone un cambio respecto del modo de celebrar las exequias que realizamos hasta ahora. Es un libro que hay que tener obligatoriamente en todas las Parroquias y en las Capillas de los Tanatorios. Esperamos que el precio sea en torno a 35 €. Te adelanto que, a partir de su publicación presentaremos este Nuevo Ritual en todas las Vicarías territoriales. Continuar llegint “LA INICIATIVA DE L´ARQUEBISBAT”

Sacerdot, mestre, referent sindical i figura clau en la normalització lingüística de l’escola valenciana, Honorat Ros (Vinalesa, 1940) va dir adeu a la seua vida el passat dimecres. Amb un compromís insubornable per la llengua pròpia del País Valencià i per la justícia social, va combinar la militància al PSPV amb el seu paper de cofundador del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià i va ser partícip del disseny i l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. En l’última dècada de la seua vida, va treballar per la llengua a l’AVL.

Per Moisés Pérez 05.11.2023

José Mª Jordán Galduf és excatedràtic d´Economia de la Universitat de València.

Fa uns dies vaig presentar un nou llibre meu a la Biblioteca de Llíria. Porta pertítol Pulsiones del destino, i per subtítol Notas sobre la vida, dos premios y un adiós(publicat en Edeta Editorial, igual com els tres anteriors). Pense que aquest és un llibreun poc diferent, amb més caràcter literari. Una mena de diari íntim que comunicaexperiències i sentiments personals al llarg d’un cert temps, cada dia definit per unaparaula que expressa una inquietud singular; un conjunt de reflexions, amb menció de nombrosos textos i novel·les que han estat bon aliment per a mi. Continuar llegint “UN AVIÓ DE PAPER (INVITACIÓ A UNA LECTURA)”

EL CLERICALISME ÉS UNA FORMA DE MUNDANITAT QUE DANYA AL POBLE FIDEL DE DÉU.

Intervenció íntegra del Papa Francesc

M’agrada pensar l’Església com a poble fidel de Déu, sant i pecador, poble convocat i cridat amb la força de les benaurances i de Mateu 25. Jesús, per a la seua Església, no va assumir cap dels esquemes polítics del seu temps: ni fariseus, ni saduceus, ni esenis, ni zelots. Cap “corporació tancada”; simplement reprén la tradició d’Israel: “tu seràs el meu poble i jo seré el teu Déu”.

M’agrada pensar l’Església com este poble senzill i humil que camina en la presència del Senyor (el poble fidel de Déu). Este és el sentit religiós del nostre poble fidel. I dic poble fidel per no caure en tants enfocaments i esquemes ideològics amb què és “reduïda” la realitat del poble de Déu. Senzillament poble fidel, o també, “sant poble fidel de Déu” en camí, sant i pecador. I l’Església és esta. Continuar llegint “EL CLERICALISME ÉS UNA FORMA DE MUNDANITAT QUE DANYA AL POBLE FIDEL DE DÉU”